Xile camina cap al plurilingüisme

La presidenta de la Convenció Constitucional promet lluitar per garantir els drets lingüístics en la nova Carta Magna

Xile ha començat els treballs per elaborar una nova Constitució que deixi enrere la d’Augusto Pinochet, encara vigent. La nova Carta Magna és una oportunitat per desempallegar-se de les rèmores de la dictadura i per construir un nou estat “plurinacional” i “plurilingüístic”.

Així ho va anunciar Elisa Loncon, la dona maputxe que diumenge va ser elegida presidenta de la Convenció Constitucional, l’organisme encarregat de redactar la nova Carta Fonamental de Xile. Abillada amb un vestit propi dels indígenes maputxes, Loncon va assegurar que el nou Xile serà “plurinacional i plurilingüe”. Ho va fer, en primer lloc, en llengua mapudungun, també anomenada maputxe, en una cerimònia que va ser retransmesa en castellà i en els diversos idiomes indígenes del país.

Segons el cens del 2017, un 13% de la població xilena pertany als pobles originaris. D’aquests, un 79,8% són del poble maputxe, un 7,2% de l’aimara, un 4,1% diaguita i un 1,6% quítxua. La població indígena majoritària, els maputxes, suposen el 9,9% del total dels habitants del país.

Els pobles originaris han estat tradicionalment menystinguts per les elits i per la majoria dels xilens, castellanoparlants en prop del 99% de la població, segons l’últim cens. Amb la posada en marxa de la Convenció Constitucional, però, on hi ha disset representants dels pobles indígenes (set dels quals maputxes) els parlants d’aquestes llengües esperen agafar una mica d’aire. De moment, una part dels representants de l’òrgan constituent ja han anunciat que tenen intenció de participar en els debats en la seva llengua.

Els membres de les minories lingüístiques s’aferren a l’empara legal que els pot donar el fet que la pròxima Carta Magna defineixi el país com un Estat plurinacional. L’exemple més proper és el de Bolívia on, des que el pais va ser declarat estat plurinacional el 2009, a les escoles s’ensenya l’idioma propi de la zona a més del castellà i una llengua estrangera.

Amb el canvi de marc constitucional, però, no n’hi haurà prou per reviscolar unes llengües que han viscut un intens procés de minorització. Segons l’enquesta CASEN del 2011, un 11% de la població indígena parla i entén la llengua originària de la seva comunitat i un 10,4% només l’entén, un percentatge que ha anat baixant els darrers anys.

L’actual Constitució no estableix que el castellà sigui la llengua oficial de Xile, però ho és de facto. Tota l’activitat política, institucional i els documents són en aquest idioma. La coneguda com a “llei indígena” de 1993 reconeix de forma oficial les llengües originàries i, teòricament, en garanteix el seu ús en l’educació, els mitjans de comunicació i en els documents del Registre Civil. A la pràctica, però, aquests idiomes estan abandonats i alguns d’aquests abocats a una pròxima extinció. Les esperances estan posades ara en l’impuls que els pot donar la nova Carta Magna.