Vuit de cada deu famílies de les Illes Balears trien el català a l’escola
L’Assemblea de Docents celebra el fracàs del pla de segregació lingüística aprovat per PP i Vox
Vuit de cada deu famílies de les Illes Balears han triat el català com a llengua vehicular a l’escola, segons les dades que ha fet públiques aquest diumenge el govern de Marga Prohens sobre el pla de “lliure elecció de llengua” aprovat per PP i Vox i criticat per la major part de la comunitat educativa, l’oposició i les entitats.
Segons les dades del govern, del total de matrícules fetes fins ara, 6.692 (el 78,5 %) han triat rebre la primera llengua d’ensenyament en català, 1.365 (16 %) en castellà i 467 (5,5 %) famílies no n’han informat. Encara queden pendents d’executar-se 101 matrícules.
Per illes, a Mallorca un total de 5.388 famílies (79,7 %) han triat català com a primera llengua, 1.065 (15,7 %) han triat castellà i 311 (4,6 %) no n’han informat. Queden, a dia d’avui, 83 matrícules pendents. A les illes d’Eivissa i Formentera, on queden encara 15 matrícules pendents, 264 famílies (23,5%) han triat la llengua castellana, 732 (65,2 %) han triat català i 127 (11,3 %) no n’han informat. Menorca és l’illa que més s’ha decantat per l’ensenyament en català amb 572 (89,8 %) matrícules en aquesta llengua. El castellà ha estat escollit en 36 matrícules (5,7 %) i 29 famílies (4,6 %) no han informat de la tria lingüística. Queden pendents 3 matrícules.
L’Assemblea de Docents de les Illes Balears ha celebrat el fracàs del pla de “segregació lingüística” del govern i ha remarcat, en un comunicat, que “s’evidencia una vegada més el suport majoritari de les famílies de les Illes Balears en favor del model lingüístic escolar propi, que aposta per l’ensenyament en català”. “Es tracta d’un model educatiu d’èxit, que ha demostrat durant dècades la seva eficàcia respecte dels grans objectius educatius: la integració, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats”, afegeix el text.
Els docents destaquen que “l’escassa acollida al Pla Pilot per part de la xarxa escolar (només 11 centres sol·licitants) i, ara, els eloqüents resultats de la tria lingüística al primer ensenyament, demostren que les prioritats de la Conselleria durant aquest primer any de legislatura han estat completament desenfocades”. És per això que demanen “una vegada més que els esforços en matèria educativa se centrin en problemes reals i responguin a criteris pedagògics i no a obsessions ideològiques”. “Tot i que el comunicat de la Conselleria parla de l’exercici, «per primera vegada», de l’elecció lingüística al primer ensenyament, hem de recordar que es tracta d’una antiga obsessió dels governs conservadors”, diu el document, que recorda els intents d’arraconar el català del govern de Jaume Matas i de José Ramón Bauzá.
Foto: Scott Webb / Unsplash
