Voluntat política: la clau per a l’oficialitat del català a la UE
Plataforma per la Llengua demana al govern espanyol que aprofiti la presidència de torn dels 27 per fer que el català sigui la 25a llengua reconeguda a la Unió Europea
Plataforma per la Llengua ha fet aquest dimarts un acte a l’Espai Línia de Barcelona on ha reivindicat la importància que el català s’afegeixi al grup de llengües que la Unió Europea reconeix com a oficials.
L’acte s’ha fet aprofitant que durant el segon semestre d’aquest any, li toca a Espanya exercir la presidència del consell de la Unió Europea i per això gaudeix de més poder argumentatiu i podria aconseguir més fàcilment que el català fos la 25a llengua oficial dels 27.
La no-oficialitat del català té uns quants desavantatges com que no compta amb la protecció legal de la qual gaudeixen les llengües oficials, tant en aspectes ja regulats, com l’idioma de les etiquetes, com en temes que encara s’han de regular, com les intel·ligències artificials. També dificulta els tràmits dels catalanoparlants amb la Unió Europea, ja que aquests no poden parlar el seu idioma i afecta negativament al prestigi i reconeixement de la llengua.
Narcís Mir, un jurista responsable de seguiment normatiu en afers de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, que ha participat en l’acte, ha aclarit que voler fer el català una llengua oficial és una iniciativa que no va en contra dels ideals europeus, ja que en la constitució de la Unió Europea es fa referència a la importància de la pluralitat lingüística i a l’especial protecció i respecte per les llengües. També ha explicat que, per fer possible l’oficialitat del català, “les vies són clares i passen essencialment per la modificació del Reglament de la Unió Europea que estableix quines són les llengües oficials i de treball de les seves institucions”. Aquest article ja s’ha modificat fins a set cops, és a dir, no és una tasca impossible, però cal voluntat política.
El periodista Antoni Bassas, un altre dels participants en l’acte ha explicat, però, que aquesta voluntat no ha existit mai: “El govern espanyol no ha tingut mai gens d’interès a fer el català una llengua oficial europea”. També ha atribuït aquesta manca d’interès a una “violència simbòlica cap al català” i a “la lluita política perquè Espanya s’associï només amb el castellà”.
Aquesta voluntat, però, sí que va existir en el cas de l’islandès que, tot i tenir molts menys parlants que el català, va aconseguir ser reconeguda com a llengua oficial de la Unió Europea. Halldor Mar, cantautor d’origen islandès, ha declarat que la clau que va fer que la seva llengua sigui oficial és que “té un Estat al darrere que li dona suport i tant el govern com el país sencer sempre han defensat l’islandès”. Mar ha recordat quan, en els orígens de la plataforma de continguts a la carta Disney+, la ministra de Cultura del moment va enviar una carta reclamant que afegissin al catàleg contingut infantil doblat a l’islandès i ho va aconseguir.
L’acte ha acabat amb Mar cantant tres temes musicals.
Foto: El cantant Halldor Mar canta una cançó en l’acte de dimarts a l’Espai Línia, a Barcelona / B.G.B.
