Una trentena d’escriptors demanen que els Premis Ciutat de Palma siguin només en català
L’AELC, el Pen Català i l’OCB exigeixen que les institucions de les Illes Balears “recuperin el respecte” per la llengua pròpia
Una trentena d’escriptors guardonats amb el Premi Ciutat de Palma de poesia o novel·la van reclamar dijous que aquests guardons siguin exclusivament en català i no incloguin una versió en castellà, com ha anunciat el batle de Palma, Jaime Martínez, en una decisió que malmet el “prestigi” del certamen.
Els escriptors es van aplegar a Ca n’Alcover, en un acte convocat conjuntament per l’’Obra Cultural Balear (OCB), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català en què van llegir fragments de les seves obres guanyadores i de les d’altres companys per reclamar “que les institucions públiques de les Illes Balears recuperin el respecte a la llengua catalana”.
El manifest, llegit pel president de l’AELC, Sebastià Portell, el president de l’OCB, Joan Miralles, i el vicepresident del PEN, Josep Manuel Vidal-Illanes, recorda que “l’any 1977, els Premis Ciutat de Palma es varen convertir en un referent per la defensa i divulgació de la llengua catalana quan es va decidir que fossin exclusivament en català, trencant així la tendència instaurada el 1958 en plena dictadura franquista”. El format es va mantenir durant 26 anys i al llarg del temps ha anat incorporant i eliminant la modalitat en castellà en funció del govern de torn i enmig de polèmiques. L’any 2015, els premis es van tornar a convocar només en català fins que l’agost passat, “sense consensuar-ho de cap manera amb les entitats representants dels escriptors”, el nou consistori anunciava que es convocarien les categories en castellà dels premis, amb la consegüent afectació del “prestigi d’uns guardons que tant havia costat consolidar”, segons el manifest.
“Avui, el Partit Popular ha cedit davant Vox, un partit que contribueix a radicalitzar les posicions populars en temes de llengua. Així, els atacs a la llengua pròpia han escalat amb propostes com l’eradicació del requisit d’un determinat nivell de la llengua catalana per incorporar-se a l’administració pública, la creació d’una oficina de persecució del català, l’eliminació de subvencions a entitats defensores de la llengua i la cultura pròpies o la proposta de segregació lingüística als centres educatius”, alerta el text.
Davant aquesta situació, el manifest reclama a les institicions pùbliques que “recuperin el respecte a la llengua catalana i la defensa d’aquesta que reconeix el marc estatutari i tractats internacionals com la Carta Europea de llengües minoritàries, un respecte que no s’hauria d’haver perdut mai”. El document demana també que “s’aturin immediatament les agressions i la persecució de la llengua pròpia de les nostres illes des de les institucions públiques i els seus representants” i que “es reinstaurin els Premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia exclusivament en català, per tal de recuperar el prestigi del certamen dins conjunt del nostre àmbit lingüístic”.
Els signats aprofiten per solidaritzar-se “amb el moviment «La Llengua no es toca», reclamat per gairebé dos centenars de centres i entitats educatives” i exigeixen que “no s’implanti el projecte de segregació d’alumnes a les escoles per raó de llengua, amb la discriminació i els efectes negatius que això comportarà sobre els projectes educatius de cada centre”. “L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear ens posicionam contra totes aquestes polítiques que persegueixen la degradació, i en alguns casos la marginació fins a la desaparició, de la nostra llengua i cultura, i demanam el retorn a un consens lingüístic que no s’hauria d’haver perdut mai”, afegeixen.
Foto: L’acte de dijous a Ca n’Alcover, a Palma / OCB
