Una llengua retinguda

Els algueresos voldrien parlar més català però els falten àmbits per fer-ho

Raül G. Aranzueque

Tots els catalanoparlants es fan la mateixa pregunta quan pensen en l’Alguer. Com està, això del català, allà? El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB) també s’ho ha demanat i la setmana passada va organitzar una conversa virtual entre representants del món de la cultura i la llengua a l’Alguer i els estudiants de l’assignatura Variació Lingüística del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB per mirar de treure’n l’entrellat. El títol, clar i concís: La situació del català a l’Alguer.

La resposta, naturalment, és complexa, però es pot resumir amb una frase: la llengua s’està perdent, però els algueresos volen evitar-ho. Les xifres són prou clares. Segons l’enquesta Els usos lingüístics a l’Alguer del 2015, el 88,2% dels algueresos entén l’alguerès, la meitat el sap parlar una mica, el 36,4% el parla amb fluïdesa i només el 8.1% l’escriu. La llengua perd, de forma clara, la batalla de la transmissió intergeneracional: només un 5,4% dels pares parla alguerès de forma exclusiva o predominant amb el fill gran, un percentatge sensiblement inferior al 17,7% que ho fa amb la mare i al 21,6% amb l’àvia materna. I malgrat tot, els ciutadans de l’Alguer volen, de forma aclaparadorament majoritària (un 92,3%), que l’ensenyament de la llengua s’introdueixi a l’escola.

“La transmissió intergeneracional és l’aspecte més dramàtic”, va dir Francesc Ballone, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i responsable de l’enquesta del 2015 durant la conversa moderada per la professora de la UIB Maria del Mar Vanrell Bosch. Claudio Gabriel, cantautor i mestre de música, ho certifica. “Fa uns anys tenia sis o set minyons que sabien parlar català. Ara només dos perquè el parlen amb els iaios. Amb la mare parlen italià”. “Els meus nets no tenen companyons que parlin alguerès”, va reblar Carla Valentino, mestra d’alguerès i traductora.

L’escola és un dels pilars per a la supervivència d’una llengua i a l’Alguer aquest pilar té esquerdes per tot arreu. La Plataforma per la Llengua ha engegat la campanya Volem l’escola en alguerès en què informa els pares de la possibilitat d’estudiar català a l’escola a partir del pròxim curs, tal com preveu la llei de 2018. “Els responsables de les escoles no s’activen si no hi ha demanda dels genitors”, explica Irene Coghene, delegada de l’entitat a l’Alguer, que assegura que han detectat una “actitud positiva” dels pares.

El problema és que l’administració no posa les coses gens fàcils i el desplegament de la llei del 2018 que reconeix el dret de les famílies alguereses a sol·licitar l’ensenyament en alguerès en el moment de la inscripció a l’escola està encallat. Per estudiar en català -diu Coghene- cal que els pares ho demanin, de forma explícita, a l’escola perquè el web d’inscripció no preveu aquesta tria. El resultat: no hi ha prou demanda i els directors no compten amb l’ensenyament del català.

Amb la via de l’escola encallada, els espais de socialització en alguerès es redueixen notablement per als joves, molts dels quals perceben el català com “la llengua dels iaios”, tal com assenyala Gabriel. “La llengua no té futur si no té poder econòmic i social”, afegeix.

Per això és important que els joves siguin conscients que “hi ha deu milions de catalanoparlants a Europa”, remarca Coghene. El jovent, encara que, majoritàriament, no parli alguerès, té “curiositat pel català”, afirma Valentino, que posa com a exemple l’interès per l’esport i, sobretot, el Barça. La posada en marxa d’una línia de Ryan Air L’Alguer-Girona va ser, de fet, un estímul perquè alguns joves algueresos es llancessin a parlar en català amb altres joves d’altres indrets del domini lingüístic, remarca Gabriel.

El cantautor denuncia el desinterès de les autoritats de Sardenya cap a la cultura en alguerès i demana “més atenció de les institucions catalanes vers l’alguerès”. “És més fàcil que actuï un grup irlandès a Manresa que un d’alguerès”, lamenta Gabriel, que lloa, en canvi, la promoció que fa el festival Barnasants dels músics de l’Alguer. “Per què hauria de cantar en alguerès un cantant si no hi ha mercat per als joves”, es demana.

Malgrat els esculls que ha de superar el català de l’Alguer per sobreviure, els algueresos no tiren la tovallola. “No hem perdut l’esperança. Tenim límits, però també potencialitats”, diu Ballone en relació a l’interès dels algueresos per recuperar la seva llengua. “Hi ha marge per treballar. No ens podem permetre ser pessimistes”, sentencia. Com va dir un dels intervinents balears en la conversa virtual, la cançó que l’alguerès només el parlen els vells ja fa dècades que la sentim i ara els qui l’entonen són els joves d’aleshores.