Una llengua repetida a la Unió Europea?

El gallec està en vies de convertir-se en idioma oficial de la UE, on ja té aquest estatus el portuguès

El procés ha provocat un debat sobre la conveniència del pas per a la visibilitat i la unitat del galaicoportuguès

El procés d’oficialitat del català, el gallec i el basc a la Unió Europea ha provocat un debat col·lateral entre els gallecs: l’aparent contradicció que suposa afegir el gallec com a llengua oficial quan ja hi és el portuguès. Totes dues formen part del que es coneix com el galaicoportuguès.

La guitarrista gallega Isabel Rei Samartim assenyalava fa uns dies, en un article al Portal Galego da Lingua, que “els gallecs ja tenen “un estat independent a Europa” que manté la seva llengua “en bones condicions a les institucions europees i a tot arreu”. “El gallec de Portugal ja és oficial al Parlament Europeu. Les diputades que s’expressen en gallec a Brussel·les són automàticament i oficialment traduïdes per la cabina portuguesa a la resta de llengües oficials. La llengua gallega ja tenia espai a Europa abans de tenir-ne al Parlament espanyol”, afirma. Segons Rei, per a Galícia i Portugal “l’oficialització al Parlament Europeu d’una forma diferent del gallec que ja és oficial és una mesura pèssima que atempta contra la unitat de la llengua, contra la visualització d’aquesta unitat com a pilar fonamental per al futur del poble gallec i com a instrument eficaç de comunicació”.

La proposta del govern espanyol al Consell Europeu perquè accepti l’oficialitat de les llengües oficials a l’Estat espanyol diferents del castellà ha donat pas a visions diferents sobre la conveniència que el gallec es reconegui com una nova llengua oficial dins de la UE també entre els reintegracionistes, els partidaris que el gallec s’acosti més a la normativa del portuguès.

Eduardo Maragoto, professor de portuguès i creador de la sèrie de vídeos Galego de Todo o Mundo a Nós Televisión, reconeix al Diari de la llengua que per als reintegracionistes com ell, el gallec ja és oficial a la Unió Europea. “Podem dirigir-nos a les institucions europees en la nostra llengua i ho continuarem fent”, però reconeix que molts gallecs no veuen protegida la seva llengua a la UE “perquè no veuen el portuguès com a propi”. “La majoria de gallecs viu el portuguès com una llengua independent”, diu Maragoto, que explica que això passa perquè la majoria no aprenen portuguès a l’escola.

Maragoto defensa que “el gallec s’ha de reorientar i convergir amb el portuguès”. “Això seria resoldre problema d’arrel, però també entenc que els qui ho viuen d’una manera diferent tinguin necessitat que se’ls reconegui el dret” que el gallec sigui reconegut com a llengua a Brussel·les. Per això considera que el “binormativisme que defensa l’Associaçom Galega da Lingua [AGAL] té molt de sentit”. És a dir, que s’accepti la coexistència de dues opcions gràfiques a Galícia: el gallec de la Reial Acadèmia Gallega (RAG) i el que l’AGAL en diu gallec internacional o portuguès.

Marcos Maceira, president de la Mesa pola Normalización Lingüística, admet al Diari de la llengua que “és cert que les diputades gallegues fan servir el gallec en seu parlamentària i que amb unes petites modificacions ortogràfiques podem adreçar-nos a les institucions europees en gallec fent servir el portuguès”, però assenyala que “en la legislació de consum, l’audiovisual i la informació als usuaris no tenim la possibilitat d’utilitzar el gallec perquè la legislació espanyola derivada de les directives europees no permet l’ús de cap llengua que no sigui l’espanyol”.

“El portuguès és oficial a la UE, però dins de l’Estat espanyol el gallec, igual que el basc i el català, no deixen de ser llengües que anomenen cooficials, que vol dir el mateix que dir que són suboficials, menys oficials que la llengua espanyola, que és la llengua hegemònica”, remarca Maceira, que considera que “l’oficialitat a la UE pot ser un pas important per al reconeixement interior dins de l’Estat espanyol que hi ha una realitat lingüística a l’Estat espanyol que és, com a mínim, plurilingüe”. “A Galícia podem optar per veure l’etiquetatge dels productes en gallec mitjançant el portuguès, però la nostra aspiració ha de ser que els productes estiguin etiquetats en gallec, no per intermediació d’un altre estat, sinó perquè els gallecs existim com a nació”. Maceira defensa la importància que “es reconegui l’oficialitat del gallec a la Unió Europea per les conseqüències que podria tenir a l’Estat espanyol pel que fa a canvis legislatius” i per a un eventual “canvi pel que fa al respecte a les llengües” diferents del castellà.

Maragoto veu un altre avantatge a l’eventual oficialitat del gallec a la Unió Europea: la “visibilitat”. “La major part de la lusofonia no sap que a Galícia es parla un altre idioma diferent del castellà”, constata. Si el gallec es convertís en una llengua oficial a les institucions europees molta gent, entre els quals molts portuguesos, es demanarien “què s’hi parla allà”, destaca Maragoto. “No em preocuparia tant imatge de llengua dividida” que podria propiciar l’oficialitat del gallec “perquè el fet que es debati ja ens dona una visibilitat en el món lusòfon”, afegeix.

Foto: L’europdiputada del BNG, que sovint fa servir el portuguès al Parlament Europeu, en una sessió a l’Eurocambra / BNG