Un informe jurídic internacional avala la legalitat de fer el català oficial a la UE
Plataforma per la Llengua envia el document a tots els representants permanents dels 27
Plataforma per la Llengua ha fet públic aquest dimecres a Brussel·les un informe jurídic que assegura que no hi ha cap impediment legal perquè el català esdevingui la 25a llengua oficial de la Unió Europea. El document, elaborat pels experts de l’àmbit del dret i del règim lingüístic europeu Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham; i Takis Tridimas, professor de Dret Europeu al King’s College de Londres i codirector del Centre de Dret Europeu en aquest institució i coordinat pel jurista Pol Cruz-Corominas, analitza la petició d’oficialitat del català feta pel govern espanyol al Consell de la UE aquest agost, que ha provocat recels entre diversos estats membres.
En aquest treball, encarregat i impulsat per Plataforma per la Llengua, s’analitzen els principals punts al voltant de la qüestió legal sobre l’oficialitat del català: si cal ser llengua oficial en un estat membre per ser oficial a la UE; si és necessari ser una llengua oficial en tot el territori d’un estat membre o n’hi ha prou amb ser-ho només en una part, i si és imprescindible que la llengua en qüestió estigui prèviament esmentada als Tractats o no per poder ser oficial.
Els autors de l’informe critiquen la posició del Consell de la UE del 2004, quan va ser restrictiu amb una petició de semi-oficialitat pel català tot argumentant que no era una llengua esmentada als Tractats. L’estudi sosté que aquella decisió no tenia cap base legal i estava motivada per interessos polítics, tal com ja havien afirmat altres juristes d’aquest àmbit. Actualment, el Tractat és més inclusiu amb llengües com el català i, per tant, encara tindria menys arguments legals una resposta com la del 2004.
El professor del King’s College de Londres Takis Tridimas ha explicat que el Consell de la UE té tota la discrecionalitat per decidir quines són les llengües oficials i que no hi ha cap impediment legal perquè el català assoleixi aquest estatus. La professora de la Universitat de Birmingham Karen McAuliffe, per la seva part, ha remarcat la flexibilitat del règim lingüístic de la UE i com s’ha adaptat a les seves necessitats polítiques i pragmàtiques.
Un eventual rebuig del català com a llengua oficial dels 27 suposaria que la llengua perdria atribucions com a llengua oficial en alguns àmbits del seu territori i aniria en contra del principi de bona administració d’acord amb la definició que li dona la Carta de Drets Fonamentals de la UE, que sosté que un ciutadà ha de poder-se comunicar en tota circumstància amb les institucions en qualsevol de les llengües oficials.
Plataforma per la Llengua ha fet arribar aquest mateix dimecres l’informe a totes les representacions permanents de la UE i viatja dijous a Madrid per presentar l’informe a una de les ambaixades amb les qual ha mantingut converses aquests dies.
