Un de cada tres ciutadans dels Països Catalans no parla bé el català

Una àmplia majoria de persones a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears creuen que els funcionaris han de saber la llengua pròpia

El 95,0 % dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1 %, que parlen bé el català, segons revela la dotzena edició de l’InformeCAT, un recull de 50 dades significatives sobre la situació del català que fa anualment Plataforma per la Llengua a partir de fonts oficials i d’estudis d’elaboració pròpia que s’ha presentat aquest dilluns. 

La dada, extreta a partir de l’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i l’Habitatge de l’Institut Nacional d’Estadística del 2021, permet comparar el coneixement de totes dues llengües als tres grans territoris catalanoparlants sota jurisdicció espanyola. Catalunya és el territori amb un percentatge més elevat de persones que diuen que s’expressen bé en català (el 75,0 %), seguit de les Illes Balears (el 59,5 %) i del País Valencià (el 51,6 %). Tanmateix, en cadascun dels tres grans territoris catalanoparlants, el percentatge de persones que diuen que parlen bé el castellà supera el dels qui diuen que parlen bé el català. En el cas de Catalunya, el 95,3 % dels habitants afirmen que parlen bé el castellà; al País Valencià, ho diuen el 94,7 %, i a les illes Balears, el 94,1 %.

Cal tenir en compte que, a l’hora de respondre, els enquestats només tenien tres opcions: no parlen “gens” la llengua, la parlen “amb dificultat” o la parlen “bé”. Es tracta d’una pregunta que mesura la capacitat d’expressar-se amb fluïdesa i no pas la qualitat formal de la llengua parlada.

Segons Plataforma per la Llengua, aquest decalatge entre el coneixement de tots dos idiomes s’explica per dos factors: per la imposició legal del castellà a tots els ciutadans i per la tendència de molts catalanoparlants a canviar al castellà. Per a Plataforma per la Llengua, aquest decalatge és preocupant perquè, més enllà del nivell de coneixement de cada llengua, si la gent no es veu capaç de parlar bé el català, difícilment s’hi expressarà habitualment. A més, com menys parlants habituals de català hi hagi, menys espais d’ús tindrà la llengua i menys seran les oportunitats per parlar-la.

L’InformeCAT 2023 també recull dades positives per al català. Una àmplia majoria d’habitants consideren que els funcionaris de l’Estat que atenen el públic haurien de saber català: el 88,7 % a Catalunya, el 81,8 % a les zones catalanoparlants del País Valencià, i el 67,6 % a les illes Balears. La dada contrasta amb els problemes que hi ha hagut al País Valencià i a les Illes Balears per demanar un cert nivell de català als treballadors públic, un requisit que els nous governs de dreta i d’extrema dreta ja han anunciat que volen eliminar del tot.

L’informe conté altres dades esperançadores com el fet que el 84 % dels catalanoparlants de Catalunya volen que el català sigui oficial a la Unió Europea. A més, una àmplia majoria considera que el català és útil per als joves: ho creuen el 95,3 % dels habitants de Catalunya, el 86,5 % dels de la zona catalanoparlant del País Valencià i el 77,8 % dels residents a les illes Balears.

En relació a l’ús social de la llengua, el document recorda que només el 5,1 % dels joves de Nou Barris, a Barcelona, té el català com a llengua habitual, un percentatge que no arriba al 50,0 % a cap dels districtes de Barcelona.

Pel que fa als àmbits, hi ha molta feina a fer en el terreny digital. Gairebé el 45,0 % dels catalanoparlants de Catalunya no fan servir el català per fer cerques a Google o YouTube.. En canvi, hi ha hagut un augment important del nombre de pel·lícules i sèries doblades o subtitulades en català a les plataformes de continguts sota demanda. En pocs mesos s’han incorporat més de 600 títols.

La llengua té dificultats en territoris com Andorra, on només el 24,0 % dels habitants parlen en català als grans magatzems, un percentatge que s’eleva, però, al 74% en les relacions amb els bancs, les assegurances i les gestories. A la Catalunya Nord, només l’1,8% dels alumnes poden fer immersió lingüística en català, tot i el creixent interès de les famílies perquè els seus fills s’escolaritzin en català.

La justícia continua sent un punt negre. Els jutjats de Catalunya incompleixen la llei i desatenen un 81,3 % de les peticions que demanen la documentació en català.