Un 86% dels menors de vint anys balears no parla mai català amb els amics
La transmissió intergeneracional de la llengua pròpia també recula i un 76% dels joves no la fa servir mai en família
Un 86% dels menors de vint anys de les Illes Balears afirma que no fa servir mai el català amb els seus amics, mentre que només un 14,0% declara mai fa ús del castellà amb les amistats, segons l’Anuari de l’Educació 2024 fet públic aquest dijous, que recull aquesta dada de l’Enquesta de característiques essencials de la població i els habitatges de l’INE (2023).
El capítol de l’anuari Impulsar l’ús del català a l’escola: de l’acció individual a la tasca col·lectiva es fa ressò de l’estudi Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears (AULIJOVIB), que analitza el predomini del castellà en les interaccions socials dels joves en funció del context social i la densitat del català en el territori. Així, a les zones amb més presència del català, com Menorca i la Part Forana, els joves catalanoparlants inicials tendeixen a mantenir la llengua, mentre que a les zones amb menor presència, com la badia de Palma i Eivissa-Formentera, la muda al castellà és més freqüent. Aquest fenomen s’accentua en els centres educatius amb més presència d’alumnes nouvinguts. A més, els joves catalanoparlants inicials cada cop tenen més tendència a canviar al castellà, de manera que si a el 2004 els joves de llengua materna catalana mudaven 1,6 vegades més que els no catalanoparlants inicials, a l’EULIB2014 aquest fenomen succeïa 3,5 vegades més.
El poc ús social del català entre els joves no es limita a les converses entre ells. La llengua pròpia també recula en l’àmbit familiar i, segons la mateixa enquesta, el 76% dels menors de vint anys declara no utilitzar mai el català en família, una dada que mostra que la transmissió intergeneracional de la llengua s’està afeblint. L’estudi assenyala diversos factors que contribueixen a aquest fenomen com la presència de progenitors que no tenen el català com a llengua materna, la influència del castellà a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, la percepció que el castellà ofereix més avantatges a nivell professional i certa associació del català amb un registre formal.
Les autores de l’informe, Xisca Castell Orell i Isabel Crespí Riutort, fan diverses propostes per revertir la minorització del català a l’escola entre les quals hi ha conscienciar els docents de la responsabilitat que tenen com a referents lingüístics més enllà de les hores de classe (també al passadís i al pati, per exemple), reforçar l’assertivitat lingüística dels mestres perquè tinguin les eines necessàries per mantenir el català en casos de conflicte lingüístic i redoblar els esforços perquè els alumnes nouvinguts tinguin més exposició al català en registres informals. Una proposta concreta és dinamitzar activitats en la llengua pròpia al pati.
Fora de l’entorn escolar, les autores demanen a l’administració, institucions i entitats més esforços per fer arribar continguts audiovisuals en català atractius per als joves, especialment el que es consumeix a través de les xarxes socials.
Foto: Presentació de l’Anuari de l’Educació 2024 / UIB
