Un 84% dels ciutadans de la UE creu que s’han de protegir les “llengües regionals i minoritàries”
Tres de cada cinc europeus poden mantenir una conversa en una llengua diferent de la materna i un 47% parla l’anglès com a idioma estranger
El 84% dels ciutadans de la Unió Europea consideren, amb més o menys entusiasme, que les anomenades “llengües regionals i minoritàries” s’han de protegir, segons es desprèn del darrer Eurobaròmetre sobre els Europeus i les seves llengües. Segons l’enquesta, un 43% dels europeus estan totalment d’acord en la necessitat de protegir aquestes llengües i un 41% més aviat d’acord. Més aviat en desacord hi estan el 9% dels ciutadans de la UE, un 3% totalment en desacord i a un 4% els resulta indiferent.
L’estudi, que dona informació sobre les capacitats lingüístiques dels ciutadans, l’ús de llengües i l’actitud en relació a l’aprenentatge d’idiomes, mostra una predisposició més gran a protegir les llengües “regionals i minoritàries” a l’Estat espanyol que a la mitjana de la UE. El percentatge global de partidaris de preservar aquestes llengües no difereix gaire de l’europeu (un 88% a l’Estat espanyol), però sí la proporció dels qui estan totalment d’acord a protegir-les (un 57% contra un 43% de mitjana europea). A l’Estat francès, en canvi, els percentatges són pràcticament pastats als de la mitjana de la UE (42% de ciutadans totalment d’acord amb aquesta premissa).
Pel que fa al coneixement d’idiomes diferents de la llengua materna, l’Eurobaròmetre mostra un lleuger augment respecte de la darrera enquesta, que es va fer el 2012. Tres de cada cinc europeus poden mantenir una conversa en una llengua diferent de la materna, 3 punts percentuals més que el 2012. La proporció augmenta a quatre de cada cinc entre els joves europeus (79% entre 15 i 24 anys), amb un increment de 5 punts percentuals, una xifra que s’acosta a l’objectiu de la UE per a la joventut en la Recomanació del Consell de 2019 sobre una orientació integral de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües. El 28% dels europeus i el 39% dels joves poden mantenir, a més, una conversa en més d’una llengua estrangera.
L’anglès és, amb diferència, la llengua estrangera més parlada pels europeus. Un 47% dels ciutadans de la UE el parla com a llengua estrangera o segona llengua, 5 punts percentuals més que el 2012. Entre els joves, set de cada deu poden mantenir una conversa en anglès, 9 punts percentuals més que en l’enquesta anterior. Després de l’anglès, les llengües estrangeres més parlades són el francès (11%) l’alemany (10%) i el castellà (7%).
L’Eurobaròmetre ofereix dades interessants desglossades per estats com les que revelen que a l’Estat espanyol un 83% de la població té el castellà com a llengua materna, un 7% el català i un 4% el gallec. Un 11% dels ciutadans diuen que parlen prou bé el català com per mantenir una conversa en aquesta llengua. Altres idiomes en els quals els enquestat de l’Estat espanyol són capaços de mantenir una conversa són l’anglès (un 38%) i el francès (un 12%).
A l’Estat francès, un 89% té el francès com a primera llengua, un 2% l’àrab, un 1% l’alemany, un 1% l’italià i un 1% el castellà. Pel que fa a les llengües estrangeres amb les quals són capaços de mantenir una conversa: un 40% dels enquestats cita l’anglès, un 13% el castellà, un 6% l’alemany i un 5% l’italià.
Els autors de l’estudi conclouen que “les actituds cap al multilingüisme són considerablement positives entre els ciutadans de la UE”, ja que un 86% dels enquestats està d’acord que tothom hauria de parlar almenys una altra llengua a més de la materna i un 69% més d’un idioma addicional. Per al 76% dels europeus, la millora de les habilitats lingüístiques hauria de ser una prioritat política.
Foto: Un grup de persones en un carrer de Lisboa / Raül G. Aranzueque
