Trump s’embranca en una guerra de topònims

El president dels Estats Units ordena el canvi de nom del Golf de Mèxic i de la muntanya Denali d’Alaska

Donald Trump va assumir dilluns la presidència dels Estats Units en una jornada en què va aprofitar per signar desenes de decrets, entre els quals un que ha causat molta polèmica: el canvi de nom del Golf de Mèxic per Golf d’Amèrica, una mesura destinada a subratllar el poder dels Estats Units. Trump també ha ordenat el canvi de denominació de Denali, la muntanya més alta d’Amèrica del Nord. La muntanya té aquesta denominació oficial des de l’any 2015 quan l’aleshores president nord-americà, Barack Obama, va decidir posar-li aquest nom, en la llengua autòctona d’aquella zona d’Alaska en lloc de Mont McKinley, el nom d’un president dels Estats Units, admirat per Trump, que va governar el país del 1897 al 1901, any en què va ser assassinat.

Els canvis de topònims són una eina molt temptadora per als governants per fixar els marcs mentals que els interessen. El cas més recent a casa nostra és la decisió de l’Ajuntament de Castelló de la Plana d’aprovar una doble denominació de la ciutat –en valencià i en castellà– contra el criteri de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Canviar el nom d’un accident geogràfic tan important i conegut com el Golf de Mèxic, però, no és fàcil. El canvi ha de ser aprovat pel Comitè de Noms Geogràfics dels Estats Units, sota la supervisió del secretari d’Interior, que, previsiblement, atendrà l’ordre executiva firmada per Trump. La modificació, però, només tindrà efectes a nivell intern dels Estats Units, en els documents de les agències federals, però estarà mancat de reconeixement internacional.

El Grup d’Experts de les Nacions Unides sobre Noms Geogràfics (UNGEGN) és l’encarregat d’establir els noms geogràfics a tot el món, però els seus dictàmens són consultius i no vinculants. Per tant, cada estat pot denominar els accidents geogràfics del seu territori com vulgui, però si pretén obtenir el reconeixement internacional s’ha de posar d’acord amb els altres països amb qui comparteix aquella regió. En el cas dels Estats Units, amb Mèxic –que ja ha dit que ni parlar-ne– i amb Cuba, amb qui Washington no té, precisament, bones relacions.

Cap obligació internacional

La resta del món tampoc no té cap obligació de denominar Golf d’Amèrica el Golf de Mèxic, el nom amb què es coneix aquesta massa d’aigua en tots els documents i tractats internacionals, i un canvi a nivell intern dels Estats Units no hauria de comportar canvis en la cartografia internacional. Es pot donar el cas, però, que la multinacional nord-americana Google adopti la denominació Golf d’Amèrica a Google Maps, amb l’impacte planetari que això suposa.

Les Nacions Unides van acceptar el 2022 la petició del govern turc de canviar la denominació oficial internacional de Turquia (Turkey en anglès) perquè passés a ser Türkiye, el nom del país tal com s’escriu i es pronuncia en llengua turca. El nom en anglès vol dir gall d’indi i té, a més, connotacions negatives en aquesta llengua. En aquest cas, però, el canvi no afectava tercers estats.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va explicar aleshores al Diari de la llengua que en català el país es continuarà dient Turquia i aquest és el nom amb què apareix al Nomenclàtor mundial, en què també hi surt Türkiye com a forma secundària. La Comissió Onomàstica de l’IEC prioritza les formes d’ús més general que permeten la localització geogràfica dels topònims, ja siguin adaptades al català o en la llengua originària quan no tenen una forma específica en llengua catalana o aquesta no té un ús consolidat en català.

En el cas del canvi de nom de Denali, els problemes de Trump poden venir des del seu país, ja que té l’oposició fronta de Lisa Murkowski i Dan Sullivan, senadors d’Alaska del Partit Republicà, que ja s’han manifestat a favor de mantenir la denominació vigent.

Foto: Donald Trump firmant decrets a la Casa Blanca / The White House