Troben a Navarra el text més antic de la llengua bascònica
Una làmina de bronze de fa més de 2.000 anys conté una inscripció en l’antecessor del basc
Un equip d’arqueologia de la Societat de Ciències Aranzadi ha trobat en un poblat de l’Edat del Ferro de Navarra el document més antic i també el més extens escrit en llengua bascònica, antecessora del basc. Es tracta d’una làmina de bronze en forma de mà de 14,3 cms per 12,8 cms amb una inscripció que consta de cinc paraules (40 signes) distribuïdes en quatre línies, una de les quals és sorioneku, molt semblant a la paraula basca zonioneko (de bona fortuna). La resta de la inscripció no ha pogut ser desxifrada de moment.
La peça trobada és, segons els investigadors, un objecte ritual que es penjava a la porta d’entrada de casa per protegir la llar, fet coherent amb el missatge desxifrat de la inscripció. El sistema gràfic fet servir per escriure el text pertany al sistema ibèric, però presenta algunes característiques que porten a catalogar-lo com un sistema específic del territori bascó.
La troballa feta a la muntanya d’Irulegi, a la vall navarresa d’Aranguren, confirma, juntament amb altres proves, l’ús de l’escriptura per part dels antics pobladors d’aquesta zona, que s’estima serien els bascons, que utilitzaven una variant del signari ibèric, conegut com a signari bascònic a primers del segle I abans de Crist, és a dir, fa més de 2.000 anys.
La “mà d’Irulegi” va ser trobada el 18 de juny de 2021, al costat de l’entrada d’un dels habitatges excavats al jaciment, però la inscripció no es va descobrir fins al 18 de gener passat, quan van començar les tasques de neteja i restauració de la peça.
Des de llavors, l’han investigat un equip d’arqueòlegs, geòlegs, restauradors, químics, epigrafistes i lingüistes.
