Tornen les samarretes verdes: “la llengua no es toca”

Prop de mig miler de mestres balears han firmat ja un manifest contra els atacs al català i la intolerància de l’extrema dreta

Les samarretes verdes han tornat a fer-se presents a les escoles i instituts de les Illes Balears deu anys després que l’anomenada “marea verda” de l’Assemblea de Docents inundés els carrers de les Illes per acabar tombant el decret de trilingüisme de l’aleshores president, José Ramón Bauzá, que pretenia arraconar el català als centres educatius.

En aquesta ocasió, el detonant de la mobilització dels docents han estat els plans del govern PP-Vox de liquidar amb el model lingüístic del sistema educatiu de les Illes i imposar una “lliure elecció de llengua” que amenaça de comportar la segregació dels alumnes per raó de llengua.

Els darrers dies ha circulat per les escoles i els instituts un paper que no ha estat signat per cap entitat ni organització i que ni tan sols ha corregut per les xarxes socials i que, malgrat tot, ja ha estat signat per 454 docents de 90 centres educatius. El document denuncia que l’extrema dreta ha “posat l’educació en el punt de mira” per convertir-la “un altre pic, en camp de batalla”. El manifest critica que hagi “tornat el discurs criminalitzador dels docents i les escoles” i lamenta les “acusacions d’adoctrinament” contra el col·lectiu de mestres destinades a “paralitzar-lo, perquè s’autocensuri i per intentar condicionar les polítiques educatives als seus postulats excloents”.

“El darrer episodi que ha acabat de remoure les aigües, ja de per si tèrboles -diu el text-, ha estat l’anunci irresponsable de la lliure elecció de llengua a l’ensenyament, acompanyat de mentides que han estat esbombades i amplificades i que són encara més greus quan sabem que en molts casos ni tan sols s’estan complint els projectes lingüístics dels centres. Uns projectes que s’haurien de revisar per assegurar-ne l’objectiu del coneixement i la competència en les dues llengües cooficials al final de l’escolarització obligatòria, cosa que ara no està passant. Però tots sabem que el coneixement de les llengües no és l’objectiu de l’extrema dreta, així que en les nostres mans està mostrar la falsedat i hipocresia del seu discurs”, sosté el document. 

Els ensenyants alerten que el decret d’escolarització de la Conselleria d’Educació inclou “mesures que agreujaran la segregació escolar que ja pateix el sistema educatiu en les poblacions més grans” i avisen que després vindran altres mesures com “el pin parental com a element de censura i de control davant d’una escola que vol ser plural i que treballa per la igualtat social”. “Grups i persones amb valors classistes, masclistes o racistes ens acusaran d’adoctrinament per obligar-nos a tractar o no tractar determinats temes i així construir l’escola dels seus capricis”, adverteixen els docents.

Davant aquesta situació, els mestres fan una crida a “la reorganització als centres” per poder-se “trobar en aquells espais democràtics, de diàleg, de suport mutu i d’acció que són les assemblees de centre i no permetre que els discursos d’odi, que cerquen generar sospita en la feina del col·lectiu docent puguin debilitar la relació entre les famílies i l’escola”. “És hora de reprendre la paraula i de fer veure que els problemes de l’educació són uns altres: la manca de recursos, les ràtios elevades, la inestabilitat de les plantilles, l’infrafinançament dels centres, les infraestructures obsoletes, la manca de professorat directament relacionada amb el problema de l’habitatge, la mercantilització de l’oci del jovent…”, diu el manifest, que insta a “tornar a deixar clar que la dignitat dels i les docents és un puntal de la dignitat del nostre sistema educatiu i de la nostra societat”. “És hora de convocar assemblees de docents a cada escola i institut. Reorganitzem-nos!”, conclou el text.

Els mestres balears ja fa setmanes que s’estan mobiltizant contra els plans del govern de Marga Prohens i cada dia hi ha un degoteig de centres que s’adhereixen al lema “la llengua no es toca” i es fotografien, una bona part amb samarretes verdes, a l’exterior de les escoles i instituts. Paral·lelament, les federacions d’associacions de pares i mares, les associacions de directors dels centres d’infantil, primària i secundària, les cooperatives d’ensenyament, inspectors d’educació, els sindicats de docents i les entitats culturals s’estan organitzant contra la “segregació lingüística” de l’executiu.

La presidenta del govern respon, però, que “no s’ha romput cap consens, ni hi haurà segregació escolar” perquè no ho permet ni l’Estatut, ni la Llei de Normalització Lingüística, ni el Decret de Mínims, ni la Llei d’Educació. “No hi haurà cap modificació legislativa. No hi haurà dues línies educatives”, assegura Prohens, que afegeix que “la darrera paraula” del pla pilot que preveu “oferir a les famílies l’elecció de primera llengua d’ensenyament en les matèries no lingüístiques de l’àmbit científic i social, a través de diferents mesures organitzatives i pedagògiques (dins del grup-classe, desdoblaments o agrupacions flexibles)”, segons va anunciar el govern, la tindran “els equips directius”.

Foto: Docents de l’IES Josep Maria Llompart, de Palma, es concentren a favor del català / @ocbcat