Toc d’atenció al valencià

Les dades de la Generalitat revelen el decalatge entre l’augment del coneixement de la llengua i un ús social minvant

Escola Valenciana demana una política lingüística de discriminació positiva cap al català

La Generalitat Valenciana va fer pública la setmana passada l’enquesta sobre el Coneixement i ús del valencià del 2021, unes dades que han despertat inquietud perquè l’augment del coneixement de la llengua no va acompanyant d’un increment de l’ús social, sinó al contrari.

Així, tot i que un 75,8% dels enquestats entenen perfectament o bastant bé el valencià (3,4 punts percentuals més que el 2015), amb un ascens molt notable a les zones castellanoparlants, on la capacitat d’entendre’l ha arribat al 54%, l’ús social s’ha ensorrat. A casa, només el 23,1% dels ciutadans de zones valencianoparlants parlen català sempre, generalment o més que el castellà, un percentatge força inferior al 31% del 2015. L’ús amb els amics també ha tingut una davallada: del 20,4% de la darrera enquesta al 28,1% de la del 2015.

El valencià aguanta pel que fa a la transmissió generacional i el percentatge de parelles que parlen aquesta llengua amb els fills (21,8%) és sensiblement superior al que parlen entre ells (15,5%). També és rellevant el fet que el 93,7% del personal de la Generalitat entén bé o bastant bé el valencià.

La publicació de les dades ha encetat un debat sobre la salut de la llengua. Intersindical Valenciana ha qualificat, en un comunicat, de “preocupant” la situació de l’ús social i ha criticat que l’enquesta s’hagi “fet pública al mig d’una setmana plena de festivitats, fet que la farà invisible per a la ciutadania”. També retreu al director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, que no hagi “convocat els mitjans per a donar-la a conèixer i explicar les polítiques que es pensen dur a terme per a revertir la situació”.

El sindicat denuncia que “fins ara no s’han aplicat polítiques efectives i eficaces per a fomentar l’ús del valencià”. “És cert que hem recuperat la ràdio i televisió en valencià, però hi manquen programes infantils i juvenils. És cert que s’ha anunciat la competència lingüística en valencià per al funcionariat, però s’ha deixat fora l’àmbit de la justícia i la sanitat”, remarquen. L’organització reclama que es commpleixin compromisos com fer possible la reciprocitat de TV3, IB3 i À Punt, es dugui a terme una política per promoure el valencià en les plataformes audiovisuals i es facin campanyes per recuperar l’ús social de la llengua.

Preguntada pel Diari de la llengua sobre l’aparent contradicció que augmenti el coneixement del valencià i en baixi l’ús social, Escola Valencia recorda que “el coneixement del valencià ha augmentat fonamentalment per l’educació pública i universal” aconseguida a base de “molts anys de lluites constants des de la societat civil i lluites individuals de generacions de mestres convençuts que han anat introduint cada vegada més el valencià a les aules”.

“Des dels anys 80 s’inverteixen molts esforços en normalitzar la llengua en l’àmbit educatiu, però les propostes pel que fa als àmbits d’ús recauen en les entitats sense ànim de lucre”, explica l’entitat, que remarca que “perquè una llengua es parle cal que tinga prestigi social, però sobretot que siga útil (per a accedir a llocs de treball o per socialitzar-se)”. “Fins ara sobretot el que s’ha fet és augmentar l’oferta cultural i d’oci en valencià, però caldria crear una necessitat i fer-la llengua d’acollida i cohesió social perquè el seu ús augmente”, afegeix.

La davallada en l’ús social del català al País Valencià -i a tot el domini lingüístic- ha fet que sorgeixin veus que qüestionin l’actual sistema educatiu únic. Escola Valenciana explica que “el sistema de línies en valencià, sobretot, la tasca de formiguetes del cos docent i de les famílies ha fet una tasca ingent en la introducció progressiva del valencià a les aules”, mentre que “la intenció de l’actual model intenta evitar la segregació de parlants i introduir més valencià en totes les aules”. “El problema d’ambdós sistemes -subratllen- és el procés de substitució lingüística: és a dir, que pot haver més valencià a les aules, però al pati continua predominant el castellà”.

Per a l’entitat, la clau rau en l’aplicació que es faci del model: “El sistema pot agreujar o millorar les condicions de l’ús social del valencià en funció de quin govern aplique la llei, quines persones formen part dels equips directius dels centres i de les reivindicacions i demandes de les famílies i de la societat civil en general. A més, tot açò ha d’anar acompanyat d’una política lingüística valenta amb propostes per a la resta d’àmbits fora de l’escola”. Escola Valenciana proposa que es fomenti “el manteniment o creació d’espais d’oci on la llengua vehicular siga el valencià, de manera que aquest actue com a llengua de cohesió, de socialització i inclús d’acollida” i posa  com a exemple “el paper que fan les colles muixarangueres i les bandes de música”. “Ara, caldria fer el pas a totes les entitats esportives, per exemple”.afegeix.

L’entitat valora que s’hagi establert l’exigència d’acreditar un C1 de català per accedir al cos docent perquè això ajuda a fer que “el coneixement de la llengua siga percebut com una eina per a l’ascensió social” i posa deures al govern: “Es fa necessària una política lingüística de discriminació positiva que incidisca en el comerç, l’etiquetatge, la premsa, els mitjans, els audiovisuals i les seues plataformes i també en la programació cultural tan pública com privada, per exemple en els cinemes”.