“Si el metge et parla en el teu idioma et sents més cuidat”

Entrevista a Nicole Marinaro, investigadora de la Universitat de l’Ulster

Nicole Marinaro és estudiant de doctorat de la Universitat de l’Ulster. Fa uns dies va presentar el seu projecte de tesi Socinguistic Justice and Language Barriers: Exploring Linguistic Unease in Healthcare Context en un seminari organitzat pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB). Es tracta d’un estudi comparatiu de les barreres lingüístiques en l’accés a l’atenció sanitària a Catalunya, el Tirol del Sud i Irlanda del Nord des de la perspectiva de la política lingüística i la justícia lingüística.

Com us vau interessar pel tema de la llengua en l’àmbit sanitari?

Sempre m’ha interessat molt el tema de la llengua. He crescut en una regió multilingüe, que és el Tirol del Sud. És una regió del sud d’Itàlia que formava part d’Àustria on hi ha lleis que protegeixen els idiomes minoritaris com el sudtirolès, un dialecte de l’alemany, i el ladí. Sempre m’ha interessat molt la situació lingüística de les minories. Per al doctorat m’interessava la gestió de la diversitat lingüística en territoris multilingües des del sector públic. Inicialment vaig pensar en la justícia, però parlant amb la persona que després es va convertir en el meu director de tesi, vaig pensar més en la sanitat perquè amb la covid es parlava molt de la importància que arribessin les informacions bàsiques a les persones: renta’t les mans, posa’t la màscara, quins són els símptomes, etcètera. Si no entens la llengua en la qual es donen les instruccions et poses en risc a tu i a tots.

Per què vau triar el Tirol del Sud, Catalunya i Irlanda del nord?

El Tirol del sud és el context que conec millor i Catalunya és un context que també conec relativament bé perquè vaig viure aquí sis mesos, fa tres anys, i sempre he llegit molt de sobre la situació social i lingüística d’aquí. És un territori en el qual es parla molt de llengua i hi ha molt de material per llegir i per utilitzar en la recerca. Irlanda del Nord també em semblava interessant a nivell lingüístic, tot i que té una conformació bastant diferent de Catalunya i el Tirol del Sud. Precisament faig el meu doctorat a Belfast i em va semblar interessant també incloure’l en la comparació.

Són realitats molt diferents?

Hi ha similituds i diferències. Moltes vegades es compara Catalunya i el Tirol del Sud perquè tenen moltes coses en comú. Als dos territoris els metges, els infermers i, en general, els empleats del sector públic, han de tenir un certificat d’un nivell mínim d’idioma, és a dir, de coneixement del català o de l’alemany.

Les polítiques públiques sempre han posat l’irlandès en una situació de llengua minoritzada

Quina és la situació de l’irlandès?

És l’idioma autòcton d’Irlanda del Nord però està en un estat de salut molt pitjor que el català i l’alemany al Tirol del Sud.

Hi ha personal sanitari que pugui atendre en irlandès?

No, no n’hi ha. En aquest aspecte és molt diferent de Catalunya i del Tirol del Sud.

Què heu estudiat en el cas d’Irlanda del Nord?

El que estudio és el que cal fer. Estudio les polítiques que hi ha i no només  l’idioma minoritari autòcton, sinó també els idiomes de la immigració. Hi ha menys immigració que en altres regions, però n’hi ha força i cal analitzar els serveis de traducció, d’interpretació, etcètera. Pel que fa a  l’irlandès, és una qüestió de polítiques públiques que estigui tan malament. Sempre s’ha posat en una posició de llengua minoritzada com passa amb molts idiomes.

A més, el bloqueig polític no ajuda.

Així és. I ara mateix s’ha aprovat una llei coneguda, informalment, com a Irish Language Act, que no diu res sobre la sanitat. És una cosa que s’hauria de tenir en compte, al meu entendre, encara que, a nivell pràctic, se’n veu molt menys la necessitat. A nivell simbòlic serviria per donar impuls a l’idioma. Si l’idioma tingués l’espai que se li hauria de donar, també tindria més espai en el sector sanitari. El que passa en el sector sanitari és que moltes vegades la llengua es deixa una mica de costat, sobretot en situacions de bilingüisme. A Catalunya una part molt important de parlants del català són també bilingües, la qual cosa no resta importància al fet que hagin de ser atesos en català.

De fet, la pràctica totalitat dels catalanoparlants de Catalunya parlen els dos idiomes.

Sí. Al Tirol del Sud, menys. Hi ha gent que no parla italià i a Irlanda del Nord tothom parla anglès.

Quina importància té el fet que una persona pugui ser atesa en la seva llengua?

Moltíssima. Quan anem al metge, si et parla en el teu idioma, de sobte ja et sents més cuidat. A més, et pots explicar bé, entens bé les instruccions que et donen, que no sempre són fàcils perquè fins i tot dins d’un idioma a vegades és difícil entendre la terminologia mèdica i cal un metge o infermers que s’expliquin bé. Hi ha molts estudis que ens ensenyen, amb dades quantitatives, la influència positiva que té entendre’s bé amb el metge. Entendre’s bé pot ser tant a nivell comunicatiu com també a nivell simbòlic, del valor que es dona a la llengua, dels efectes positius que això té per a la salut: en el nombre d’hospitalitzacions o el nombre de proves que no feien falta…

Què passa en el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, on la població catalanoparlant entén el castellà?

Depèn molt de la persona. En les entrevistes que he fet, moltes persones m’han dit que senten molta més proximitat amb el metge quan se li parla en català. Com a pacients, que estan en un estat vulnerable, això els posa en una situació millor. Hi ha gent que diu que no tenim prou metges i si et parlen en castellà no passa res. Jo crec que s’hauria de tenir en compte la importància de la llengua pròpia.

Cal fer que tot el personal sanitari entengui la importància d’atendre el pacient en la seva llengua

Hi ha molta gent gran catalanoparlant que passa el final de la seva vida atesa per personal que no parla la seva llengua.

Aquest és un exemple molt comú i molt important per entendre el problema. A més, la gent gran moltes vegades entén molt millor el català que el castellà, sobretot en les zones rurals. És una qüestió molt difícil de gestionar perquè els recursos a la sanitat sempre són limitats, però és una cosa que s’hauria de tenir en compte seriosament i no deixar-la de banda. Hi ha normes i haurien de posar-se en pràctica i també fer que tot el personal sanitari entengui la importància d’atendre el pacient en la seva llengua.

Quin percentatge de població del Tirol del Sud  parla sudtirolès?

Jo soc de família bilingüe italià i alemany, però és un alemany d’Alemanya perquè la meva mare és d’Alemanya. El meu alemany és tan diferent que gairebé no em puc comunicar en alemany amb les persones de la meva regió, que parla el dialecte sudtirolès. Jo diria que prop del 70% dels habitants de la regió parlen sudtirolès, però a Bozen [Bolzano en italià], la ciutat d’on jo vinc, hi ha molts més parlants d’italià. Són dos grups molt dividits. Hi ha escoles italianes i alemanyes. Tot està dividit, fins i tot els clubs esportius.

I el ladí?

El ladí pràcticament no existeix fora de les valls. Jo, personalment, hi he tingut molt molt poc contacte.

A Irlanda del Nord hi ha més interès els últims anys a aprendre el gaèlic irlandès?

Allà hi ha molta divisió. Entre els que se senten irlandesos sí que hi ha més interès. Entre els protestants o els que se senten part del Regne Unit, no tant. El tema està molt polititzat. També cal dir que el nivell d’aprenentatge d’idiomes al Regne Unit és molt baix. A més, tenim una situació en la qual l’irlandès ha de lluitar per la seva posició contra l’anglès, és a dir la llengua global per excel·lència i és una lluita molt dura. Esperem que la llei que s’ha aprovat porti una cosa positiva.