“S’han anul·lat cinc subscripcions, però se n’han generat un miler de noves”

Entrevista a Germà Capdevila, president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)

L’APPEC presentarà aquest divendres un pla per potenciar les subscripcions a les revistes en català, una qüestió de màxima actualitat després del veto a cinc capçaleres en la llengua pròpia del país per part de l’extrema dreta a Borriana. El president de l’APPEC, Germà Capdevila, explica al Diari de la llengua com està la situació de les publicacions en català.

Hi ha hagut un augment del nombre de subscripcions o vendes a les publicacions en català?

Dilluns ho vam mirar i Cavall Fort ja tenia 350 altes, Camacuc en tenia cap a 250, Enderrock un centenar i El Temps entre un centenar i 150. No deixa de ser paradoxal que s’hagin anul·lat cinc subscripcions i se n’hagin generat mil, pràcticament. A més, estem tenint altes a l’i-Quiosc, que és aquesta plataforma que amb la qual pots accedir a totes les publicacions en català. Tenim moviment aquesta setmana de gent que es desperta.

I de les biblioteques? L’altre dia, l’Ajuntament de Barcelona va dir que subscriuria a totes les biblioteques a la revista ‘Camacuc’. Heu notat moviment per part de les biblioteques?

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona és una gran notícia en el marc de la campanya electoral. Si no, no haurien tingut aquesta reacció. De fet, sempre que hem intentat fer alguna cosa amb l’Ajuntament de Barcelona ens ha costat perquè no havíem trobat una sensibilitat gaire elevada envers les revistes. Però les biblioteques tenen la dinàmica pròpia i fan una comanda un cop l’any, al setembre aproximadament, en què cada biblioteca té un pressupost i decideix què comprar i a què se subscriu. Veurem si hi ha una reacció de les biblioteques al setembre i si augmenta una mica la sensibilitat amb les revistes en català.

En alguna ocasió us heu queixat del tracte de les biblioteques a les revistes en català.

Sí, veníem d’una dinàmica en què en els últims tres o quatre anys cada vegada compraven menys revistes en català i més en castellà. L’any passat en vam fer una mica de casus belli i amb això vam aconseguir revertir la situació. L’any passat ja estàvem al 55% en castellà i 45% en català i amb la voluntat d’equiparar-ho de cara a l’any que ve. Però costa perquè no hi ha prou valentia per fer el que s’hauria de fer. La biblioteca ha de tenir una funció prescriptora per orientar el consum cultural i suplir espais on el català està en situació de desavantatge. Si això no ho entenen, els gestors del sistema de biblioteques, costarà molt, però és una batalla que continuarem. Haurem de ser molt més valents en el sentit de privilegiar l’oferta en català per sobre de l’oferta en castellà i no deixar-nos portar per dinàmiques al mercat.

Si un 10% de la gent que s’ha indignat per això de Borriana tingués una subscripció a una revista en català, la situació segurament seria diferent

La polèmica de Borriana i la reacció que hi ha hagut pot ser una bona ocasió perquè el públic descobreixi el ventall de revistes que hi ha en català?

Jo crec que sí. De fet, nosaltres estàvem treballant en una campanya massiva de subscripcions.

Abans del veto de l’Ajuntament de Borriana?

Sí. Estàvem treballant des de feia mesos amb Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural per fer la campanya de subscripcions més gran de la història. El que passa és que hem decidit posar la directa, accelerar-ho i aprofitar l’avinentesa perquè evidentment ara és el moment. Estem convençuts que el sector de les revistes, com tota la resta de la cultura en llengua catalana, necessita un suport de l’administració per suplir les dificultats del mercat, les dificultats d’una demografia petita, però tenim clar que no volem dependre de l’administració, no volem que l’administració hagi de pagar cada any a les revistes en català perquè això funcioni. Això només té sentit i continuïtat al llarg termini si les revistes tenen una base de subscriptors individuals amplia i sòlida. Tots ens estimem la llengua i la cultura, però necessitem fer el pas de militants individual i dir que pel que em costa un sopar em pago una subscripció anual a una revista de la temàtica que vulgui. N’hi ha 200, de trenta temàtiques diferents.

Com serà la campanya?

Farem una campanya massiva a tot el domini lingüístic amb una fórmula molt imaginativa i molt interessant, que és una subscripció dos per un. És a dir, tu et faràs la subscripció a la revista que vols i la segona subscripció, gratuïta, es decidirà amb una ruleta. D’allà en sortirà la subscripció a una altra revista per a una entitat associativa, veïnal o cultural dels Països Catalans, principalment de les zones més problemàtiques. És una manera de fer que les revistes petites i més desconegudes  també tinguin oportunitat de ser descobertes. Crec que això funcionarà. La gent està molt motivada i amb moltes ganes. Crec que cada vegada entenem més tots que el govern s’ha d’ajudar, però que tots hem de posar de la nostra part. Si un 10% de la gent que s’ha indignat per això de Borriana tingués una subscripció a una revista en català, la situació segurament seria diferent. Si una revista com Camacuc, que té crec que 1.500 subscriptors, en tingués 5.000, es riuria a la cara del regidor de Borriana per una subscripció que li donen de baixa.

No hi ha el risc que tota la indignació d’aquests dies acabi en no-res?

Exacte. Per això volem fer aquesta campanya. A banda de les subscripcions, farem una sèrie de concerts arreu del territori i l’entrada al concert inclourà una d’aquestes subscripcions. Podràs anar al concert i en marxaràs amb una subscripció per a tu i per a una entitat. També farem unes festes per a la mainada amb el mateix objectiu. L’entrada familiar serà una subscripció per a tu i una altra per a una entitat. La idea és que quan s’acabi aquesta campanya podrem dir que hem fet 3.000, 4.000, 5.000 altes noves que solidifiquin el sector, que és del que es tracta al final.

Us esperàveu que, tot just després d’aterrar els nous governs de PP i Vox, fessin una acció de censura com aquesta?

Segons m’explicaven a Borriana, el personatge en qüestió és una persona molt especial que ja arriba amb una set de revenja molt intensa i molt visceral, però jo també tinc la sensació que això que han fet a Borriana, que no és un poble, és una ciutat de 35.000 habitants amb una important vida cultural, ha estat una mena de globus sonda per veure com reacciona la gent. Han pensat que si la reacció és tèbia, a partir del setembre podrien venir amb el bulldozer i arrasar amb tot. I jo crec que ells no s’esperaven la reacció que hi ha hagut a tot arreu: al País Valencià, a la resta dels Països Catalans. Segurament tenen la voluntat d’arrasar amb tot, però és probable que en més d’una ciutat s’ho pensin dues vegades abans de fer segons quines bestieses.

Han actuat d’una manera molt matussera.

Jo crec que la decisió de cancel·lar la subscripció d’una biblioteca municipal és una decisió política que tu pots compartir o no. Pots dir que això no està bé, que va en contra de la cultura, de la llengua, però al final és un càrrec electe a qui ha votat el ciutadà i aplica el seu programa. Ara, que un funcionari, un càrrec electe, es presenti en un equipament públic a requisar publicacions sí que crec que és una línia vermella  que com a societat ens obligava a saltar de la cadira perquè ens recorda les èpoques més fosques d’aquest país i d’Europa en general.

Tot aquest cas pot ser que reactivi una mica el sentiment de pertinença als Països Catalans i, en el cas de les revistes concretament, interès per publicacions d’altres territoris del domini lingüístic?

Jo crec que sí. Malauradament, som una societat bastant reactiva. Més que anar a l’acció, anem a la reacció i quan ens toquen el voraviu és quan sortim. Jo crec que molta gent ara està fent el pas de subscriure’s a les revistes només per reacció i per militància, però això pot canviar quan comencin a rebre, mes a mes, revistes que són d’una gran qualitat. El que falta és que el lector els doni l’oportunitat i ara jo crec que és el moment de sortir amb el missatge  de demanar que es doni l’oportunitat a una revista en català. Les administracions també han d’entendre que hi ha espais en què hem de ser més valents quan tenim l’oportunitat de crear oportunitats de consum cultural en català. No s’ha fet a les Illes Balears i al País Valencià aquests anys i ara tots són planys.

Que un càrrec electe es presenti en un equipament públic a requisar publicacions és una línia vermella que ens recorda les èpoques més fosques d’aquest país i d’Europa en general

L’altre dia vau anunciar que prendríeu algunes accions legals. Quines seran?

Hi ha un camí que passa per la justícia espanyola, per denunciar, per una banda, la vulneració de l’article 3.3 de la Constitució i, d’altra banda, la il·legalitat que representa que un funcionari o un càrrec electe es presenti a requisar publicacions en una biblioteca municipal, fet que viola un munt de preceptes legals. Els advocats estan preparant una demanda que farem nosaltres com a associació i les capçaleres que s’hi sumin. I després hi ha un recorregut a nivell europeu, que és per violació de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries, que és una norma que està vigent a Espanya des de l’any 2001, i que parla explícitament d’aquests casos: de mitjans de comunicació i llibres i revistes als equipaments públics. És un camí que serà molt llarg i, segurament, en el cas d’Espanya quedarà en no-res. En el cas d’Europa ja ho veurem, però nosaltres tenim l’obligació de fer aquest pas perquè no quedi com que ho deixem passar i, com a mínim, tot funcionari o nou càrrec electe que tingui la voluntat de fer el que han fet a Borriana sàpiga que després haurà de fer feina, ni que sigui paperassa i anar als tribunals a donar explicacions.

Com està el sector de les publicacions en català en juliol?  Us heu recuperat de la pandèmia?

No, recuperar-nos de la pandèmia segur que no perquè el context inflacionari ens afecta de ple, el preu del paper està disparadíssim, la distribució està més cara que mai pel cost del combustible i la inflació que colpeja les famílies fa que quan comences a retallar despeses és probable que prescindeixis d’una subscripció. És un context que se suma a la crisi atàvica d’un mercat publicitari que sempre ens ha ignorat i a unes administracions que sempre es veuen com la Ventafocs del sector cultural.

Per què us veuen com la Ventafocs?

Perquè les revistes temàtiques tenen poca capacitat d’incidència política. No podem mossegar amb una editorial com pots fer un diari d’abast nacional o comarcal i això fa que, de vegades, no ens posin tota l’atenció que ens hauríem de posar. La revista sempre és una empresa en mode de resistència contínua i estem en aquesta situació ara també. És cert que les revistes catalanes, en general, tenen una base de subscriptors sòlida i sempre han treballat molt la subscripció més que no el canal de venda, que sempre és complicat per a una revista en català en competència amb les revistes en castellà. No ens ve de nou el tema de treballar-nos les bases de subscriptors, que és el que garanteix que aquestes turbulències polítiques o econòmiques no impactin d’una manera tan bèstia.