“Seria molt contradictori que el català fos oficial a Europa i no es pogués parlar als ajuntaments de Catalunya Nord”

Entrevista a Joana Serra, responsable de la Llibreria, de Perpinyà

La Llibreria de Perpinyà va ser present, per primer cop, a la Setmana del Llibre en Català, que es va fer a primers de setembre a Barcelona. La seva responsable, Joana Serra, explica al Diari de la llengua quin balanç fa de l’experiència i com veu la situació de la llengua a la Catalunya Nord.

Com va anar l’experiència de la Setmana del Llibre en català?

Molt bé. És un lloc de promoció bestial. Allà hi passa tothom i per a nosaltres ha sigut la manera que ens coneguin i de conèixer gent del sector amb qui fa anys que treballem, però amb qui no havíem tingut l’ocasió de posar-nos cara. És una experiència que ha valgut molt la pena. La llàstima és que no hem pogut gaudir de totes les activitats. N’hi ha moltíssimes i de molta qualitat.

La vostra estada a la Setmana ha ajudat a trencar una mica el desconeixement que hi ha, de vegades, entre el nord i el sud?

Exactament. És per això que havíem decidit que, fos com fos, aquest any hi aniríem. Manca que trepitgem el territori d’una part i de l’altra. Nosaltres hem de baixar més i els del sud pujar més. El fet que hi hagi una frontera estatal fa que hi hagi moltes coses que ens passen desapercebudes a nosaltres i els del sud no s’assabenten de moltes coses que es publiquen al nord. Hi ha coses que no arriben als mitjans de comunicació i aquest tipus de fires són molt importants perquè ens coneguem.

Parlem de la llibreria. Tinc entès es que ara es diu la Llibreria i abans la Llibreria Catalana, oi?

Sí, es diu la Llibreria, tot i que tothom li diu la Llibreria Catalana. A nosaltres sovint se’ns veu com a catalans d’etiqueta. A tot arreu hi posa català, però ningú parla català. Al costat hi tinc el forn català, més enllà, la tinc l’assiette catalana, que vol dir el plat català. Com que aquí s’ha perdut la llengua, la gent necessita identificar-se i com que se senten catalans, doncs ho posen en el nom dels seus comerços. El nom de la Llibreria era una mica una manera de reivindicar que som catalans i no cal que ho anem precisant a tot arreu. Això és la Llibreria i ja està. Però continua sent coneguda a Catalunya Nord com a Llibreria Catalana i no hi ha cap problema.

Hi ha un renaixement del català a les escoles i la llengua ha guanyat prestigi

És viable una llibreria com la vostra a Perpinyà?

Sí. De moment és viable i sembla que pot perdurar, tot i que la crisi del llibre, com a tot arreu, ha tingut repercussió sobre les vendes dels últims anys. No només en català, sinó també en francès. Hi ha, malgrat tot, un renaixement del català a les escoles, pel que fa a l’interès i el prestigi  i això repercuteix en la nostra llibreria. De moment és viable i em sembla que per uns anys encara.

Cada vegada hi ha més infants que estudien català o en català. Teniu un bon planter de lectors?

Exacte, perquè els futurs parlants o lectors són ells. Si només parla català la gent de vuitanta anys, malament. I això ha canviat els últims anys. Hi ha molta demanda per part de la població i no prou resposta per part de l’Educació Nacional a l’hora de permetre fer català a les escoles públiques. Per a nosaltres són l’esperança de futurs lectors i, fins i tot, futurs escriptors en català a Catalunya Nord.

La vostra és una llibreria per a militants de la llengua?

És per a tothom. I, de fet, no per força els militants de la llengua o els catalanistes són els clients més fidels. Tenim una clientela molt diversa, molt de Catalunya Nord, perquè és una llibreria de referència on s’hi pot trobar tot el que es fa sobre el país. Si hi ha una cosa sobre la història de Perpinyà, encara que sigui en francès, saben que això nosaltres ho tindrem segur. I som una llibreria de referència de tot el que es publica a Catalunya. També és una llibreria de pas obligatori per a molta gent del sud quan ve a passar el cap de setmana o les vacances. Però no vivim d’aquesta clientela: el 80% és de clients de Catalunya Nord i de totes les edats.

Teniu revistes també en català. Especialment crec que teniu un efecte especial per la publicació ‘Mil Dimonis’, oi?

Mil Dimonis l’estimem molt perquè és la revista que s’edita a Catalunya Nord. La fa l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), que és qui gestiona tots els intervinents que fan català a les escoles públiques on no hi ha una filera bilingüe. Fan una feina molt important i editen aquesta revista infantil. Tenim una selecció de revistes en català infantils i per adults a través de la col·laboració amb l’APLEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català).

Hi ha hagut un repunt de les vendes de les revistes en català des que hi va haver la polèmica de la biblioteca de Borriana?

Aquí ha arribat poc aquest cas. Nosaltres no fem subscripcions perquè, com que estem en un altre Estat, surten com si fos un abonament a l’estranger i és molt més clar. La gent ve a buscar cada mes  la seva revista. El cas de Borriana ens recorda que fa uns anys el Reagrupament Nacional, el partit d’extrema dreta de l’Estat Francès, va fer una cosa similar quan va eliminar unes revistes massa marcades per ells en biblioteques de ciutats on havien guanyat.

A Perpinyà teniu l’extrema dreta governant-hi.

És una extrema dreta molt més banalitzada, malauradament. Perpinyà és la ciutat més important on ha guanyat el Reagrupament Nacional. Som una mica el laboratori del partit per veure què poden fer.

Feu-nos servir d’exemple del que pot passar en una generació

També hi governa l’extrema dreta, juntament amb la dreta, al País Valencià i a les Illes Balears. Aquests dies hi ha hagut molts atacs a la llengua. Com es viu això des de Perpinyà?

Són maneres de fer bastant diferents. Les polítiques de l’Estat francès no són tan barroeres, són més fins. Des d’aquí veiem el que passa al País Valencià i a les Illes Balears amb preocupació, però també és una manera de veure quines resistències hi ha al país. Per exemple, he vist, a través dels mitjans de comunicació, que, arran de la detenció dels joves de Pego, hi ha hagut una mobilització multitudinària i molt gran i això és el que cal destacar.

Com veieu el tema de la possible oficialitat del català  a la Unió Europea? Molts donaven per fet que França s’hi oposaria i ha resultat que, de moment, qui ha fet explícites  les seves  resistències han estat Suècia i Finlàndia. Com s’explica això?

L’Estat francès sempre ho fa així. Espera a veure què passa. Ells no s’hauran hagut de mullar, de moment, perquè uns altres ho han fet abans. Dubto molt que França accepti això i si ho accepta serà per quedar bé, però no és la política que té al seu propi territori. Seria molt hipòcrita. Si mai s’aconsegueix serà important per la credibilitat que es pot donar a la llengua. Per a molta gent, el català encara és quelcom de pagès i de segona categoria, si els dius que també és una llengua oficial a Europa serà molt positiu. Ara bé, tinc els meus dubtes de com acabarà això.

Podria ser que el català fos oficial a la Unió Europea i que, en canvi, no es pogués parlar als plens dels ajuntaments de la Catalunya Nord.

Exactament. Són les contradiccions de l’Estat francès. Si passés això a Europa seria molt més fàcil també per a nosaltres i per als batlles d’aquí dir: “Com pot ser que l’Estat francès ens enviï a judici per això i, en canvi, a Europa es pugui fer servir el català?” Seria molt contradictori. Jo, de moment, no posaria les mans al foc per al que pugui dir l’Estat francès envers la llengua catalana.

Malgrat tot, sou optimista pel que fa al futur del català a la Catalunya Nord?

A mi sempre em diuen que soc optimista, potser massa, però crec que les coses poden canviar molt ràpidament, tant un sentit com en l’altre. I si no ens ho creiem, és evident que les coses no canviaran. Jo soc d’aquelles persones que hi creu i si s’hi creu es pot tirar endavant. Lamentar-nos no ens servirà gaire perquè la gent parli més en català. És una situació molt fumuda, evidentment, en la qual us podeu trobar vosaltres al Principat molt ràpidament també si no esteu més al cas, amb el tema del 25% [de castellà a les escoles], per exemple. Feu-nos servir com a exemple del que pot passar en una generació. Però, malgrat això, sempre hi ha cosetes, resistències, que fan que les coses puguin anar evolucionant en positiu.