“Sense llibreries de poble i barri el català desapareix”

Entrevista a Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

Montse Ayats i Coromina (Ciuret, 1968) és la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana des de l’any 2016. Enguany li ha tocat viure una crisi sense precedents, amb la pandèmia del coronavirus, que ha deixat molt tocat el seu sector, justament en el pitjor moment, en vigílies de Sant Jordi. El Diari de la llengua ha parlat amb Ayats des del seu confinament a Torelló (Osona).

Com està afectant el coronavirus als editors en català?

Com afecta tots els comerços i totes les activitats econòmiques amb un problema afegit, que el sector cultural i, per tant, també el dels llibres, venim d’èpoques no gaire fàcils. Si estàs en un sector que funcionava molt bé, la crisi t’afecta però pots pensar que això es recuperarà.

I Sant Jordi, en orris.

Sant Jordi i el que passa els mesos de març i abril arriba a ser un 30% de la facturació de les empreses. En alguns casos una mica més i en d’altres, una mica menys. És el moment clau. Els llibres estan a les impremtes o als magatzems a punt de distribuir-se i no han pogut ser coneguts. És important que hi hagi un Dia del Llibre a l’estiu per fer-los conèixer. Per arribar a un públic ampli, com el que compra per Sant Jordi, cal que els llibres s’hagin presentat, explicat. Per això hem fixat aquest Dia del Llibre.

És una bona data el 23 de juliol?

No hi ha cap més data. És evident que farà calor, que no hi podran haver aglomeracions. El problema principal és a Barcelona. Al meu poble, a Torelló, crec que es pot celebrar perfectament perquè no hi ha tantes aglomeracions. El fet que sigui el 23 és simbòlic. Calia traslladar-lo tan lluny com es pogués perquè tot s’hagi normalitzat una mica. Sabem que no serà un Sant Jordi com el que fèiem fins ara, especialment a la gran ciutat, però la gent necessitarà sortir al carrer. Jo diria que és la millor data de les possibles. Més endavant, esperem reprendre totes les activitats: la Setmana del Llibre, el Liber… Hi ha moltes activitats i necessitem que els llibres que hi ha als nostres magatzems puguin sortir.

Què es farà el 23 d’abril?

El missatge que vam consensuar l’Associació d’Editors és el d’un Sant Jordi a casa. Jo crec que els lectors que compren habitualment necessitaran comprar aquell dia, potser quan vagin a comprar el diari al quiosc, o hauran fet encàrrecs a la seva llibreria de sempre. Cal preservar les llibreries ara i després, quan tornem. Evidentment, el gran consum no hi serà.

“Per a molta gent la cultura no és un bé de primera necessitat”

I el Sant Jordi virtual?

El Sant Jordi virtual vol dir que algun llibreter que ara no portava les comandes les portarà, però no es farà el descompte el dia 23 i al consumidor no habitual això li deu pesar. A veure què acaba dient el govern, que té missatges contradictoris. Hi ha consellers que diuen que ja veurem si poden obrir les llibreries, un altre, que no poden sortir missatgers… Esperem que hi hagi unitat en el discurs. A mi em sembla que Sant Jordi es pot celebrar a casa llegint i, si a sobre, encarregues aquell dia uns quants llibres a la llibreria i els vas a buscar després, fantàstic. Serà un 23 d’abril molt atípic.

Aquests dies hi ha hagut molta gent que ha tirat de llibre electrònic. Quina és la situació d’aquest producte en català?

El llibre electrònic en català està bastant estancat, igual que ho està en totes les altres llengües. Ara, és evident que aquests temps ha pujat el consum i es tracta de veure si és circumstancial o es converteix en un costum. Jo crec que els lectors de llibres de més de 30-35 anys estem molt avesats al paper i serà molt difícil que canviem d’hàbits. Podem haver comprat un llibre en digital perquè no volíem posar en perill un missatger, però crec que continuarem consumint paper. No ens hem d’enganyar: el futur passa pel món digital. Els lectors joves, encara que apreciïn el llibre en paper, tenen el cervell construït d’una altra manera. Per això crec que, en el futur, els continguts digitals tindran molt més pes. Potser si abans era un 5-6% ara serà un 7-8%.

Quan trigaran a recuperar-se les editorials d’aquest sotrac?

Serà difícil recuperar-se perquè les novetats surten i després en venen unes altres. Aquest 30% potser no el perdrem, però sí un 28%. La clau és com es reactiva el consum un cop passat això, si els llibres seran un bé de consum que la gent necessiti. La cultura no sempre és un bé de primera necessitat per a molta gent. Si som capaços de posar en valor el llibre ens en podrem sortir més ràpid, si no, crec que acabarem l’any amb pèrdues i haurem de veure com remuntem l’activitat l’any següent. Per això és important fer el Dia del Llibre a l’estiu i trobar moments en què es parli dels llibres.

Què demaneu a l’administració que faci?

Des del minut zero vam fer una llista: tema d’impostos, IVA…, és a dir, allò que demanen tots els sectors. Vam demanar que ens deixessin que els préstecs no vencessin, que s’accelerés la compra per part de les biblioteques en lloc de diferir-ho en dues o tres vegades al llarg de l’any. Del que es tracta és d’aconseguir liquiditat. Reclamem mesures ràpides, però l’administració no està pensada per respondre d’una manera ràpida.

“El públic lector en català hi és però cal treballar-se’l”

Les darreres diades de Sant Jordi, el llibre en català ha arribat a avançar el castellà en nombre de vendes. Quina és la situació exacta?

La tendència habitual de la resta de l’any és 75% en castellà i 25% en català. Per Sant Jordi ens igualem o, fins i tot, passem al davant.

Per què passa això?

La prèvia de Sant Jordi hi ha molta activitat de difusió de novetats. Econòmicament tot justeja, però des del punt de vista de diversitat de publicacions, d’oferta i de creació estàvem en un bon moment. Amb el suport dels mitjans i amb la feina dels editors i les llibreries aconseguíem que ressonés més el català. Sant Jordi és una festa mundial, però també té un vessant social i cultural més vinculat amb Catalunya, el català, etc. Tot això demostra que hi ha un públic potencial disposat a consumir en català i la gràcia és com treballes la resta de l’any.

Com s’ha de treballar?

En el català guanyem quan tenim visibilitat. Per exemple, en una traducció d’una altra llengua, que surt alhora en català i en castellà, si l’editor de català s’ho treballa bé i té bona xarxa de mitjans, en alguns casos el català ven més que el castellà. El públic hi és, però s’ha de treballar. Quan hi ha visibilitat i es produeixen determinades condicions anem avançant. A mi, una de les coses que em preocupa és el tema de les llibreries.

Per què?

Si no tenim llibreries de poble i llibreries de barri, qui més hi perd és el català perquè les llengües que tenen més força i ja hi són, a les plataformes i a les grans superfícies. El català si no té aquestes llibreries de proximitat va desapareixent. Un govern que es preocupi realment pel país s’hauria de preocupar pel comerç de proximitat perquè, si no, al final tindrem pobles i ciutats fantasmes.