“Sense llengua no hi ha país”

Milers de persones es manifesten pel català a Barcelona i la reivindicació lingüística torna a ser present a la diada de Sant Jordi quaranta anys després de la que va reprimir brutalment la policia

Les quatre barres de la bandera catalana són omnipresents als carrers de Catalunya per la diada a les paradetes de llibres i roses de Sant Jordi, però ja fa molts anys que s’ha anat desdibuixant el significat d’aquest símbol: la identitat catalana i el seu motor, el català.

Els organitzadors de Sant Jordi per la Llengua, una plataforma que aplega més de dos centenar d’entitats de tota mena, van decidir recuperar l’esperit combatiu que hi va haver ara fa quaranta anys, en aquell Sant Jordi en què la policia espanyola es va acarnissar a cops amb els ciutadans que es manifestaven a favor del català a Barcelona, i. pel que s’ha vist aquest vespre, se n’han sortit prou bé.

Milers de persones han acudit aquest dimecres a la crida “llibre, rosa i mani” i han omplert el centre de Barcelona de proclames a favor del català perquè, com cridaven a ple pulmó, “sense llengua no hi ha país”. O n’hi ha un de molt insípid: amb eixams de turistes per tot arreu, locals de brunch i amb els habitants del país, especialment els més joves, planyent-se per un futur que ja no imaginen al mateix lloc on han anat a escola, al cau o al grup de dansa perquè no s’ho podran permetre, un lloc on encara hi ha una xarxa de relacions socials i s’hi parla, tot i que cada cop menys, la llengua pròpia del país: el català.

“Estic bastant farta d’anar a comerços, ara que vaig a la universitat aquí a Barcelona, i que molts comerços no m’entenguin quan parlo en català. Fa bastanta ràbia”,explica la Núria, santcugatenca de divuit anys que estudia Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona (UB) i es va assabentar de la manifestació a través de les xarxes socials.

L’Àlex, company de classe de Llavaneres, creu que la cultura catalana ha entrat en una “decadència” els darrers anys i lamenta que “no es noti la immersió lingüística” que se suposa que s’ha aplicat les últimes dècades. “Els resultats no es noten quan vas pel carrer”, afirma, però espera que els joves agafin la bandera de la llengua després de la “desmotivació” que va seguir al referèndum d’independència del 2017.

Qui més ha notat l’escassa presència del català a Barcelona és l’Íria, companya de la Núria i de l’Àlex, que és d’Olot, on “la vida quotidiana era en català sempre”. “Quan sorties al carrer, baixaves i tothom parlava en català, tothom es comunicava en català, l’escola era en català”, explica l’Íria, que avisa que “el català també s’està perdent a molts pobles de la Garrotxa”.

Presència de joves

Molts joves com ells es rebel·len contra el destí que sembla que estigui escrit i han assistit a la manifestació de la diada de Sant jordi per mirar de capgirar la situació. Molts encara eren petits quan es van fer les grans manifestacions del procés independentista o no hi van assistir. Ara se senten interpel·lats per la crida a canviar el model de país i fer revifar el català.

A diferència de les darreres manifestacions independentistes, la marxa era plena de gent de totes les edats: joves i, és clar, la gent gran, que mai falla. La manifestació s’ha acabat al Born on s’han fet els parlaments finals amb la intervenció de personatges populars com l’escriptor Màrius Serra i la drag-queen Jèssica Pulla.

Fotos: Raül G. Aranzueque