Segones residències que amenacen les llengües minoritzades
Entitats en defensa del gal·lès i l’irlandès alerten que el turisme desbocat posa en perill la supervivència dels seus idiomes
Cada cop hi ha més sociolingüistes que avisen que la preservació de les llengües minoritzades té molt a veure amb el model socioeconòmic del territori on es parlen aquests idiomes. En el cas de llengües sotmeses a una fortíssima pressió de l’anglès com el gal·lès i el gaèlic irlandès és molt important tenir una cura especial de les zones on aquests idiomes tenen encara una presència important, però la proliferació de segones residències o de complexos turístics fa aquesta tasca molt difícil.
Així ho va denunciar el mes passat l’entitat de defensa de la llengua gal·lesa Cylch yr Iaith, que, segons va informar Wales Online, denuncia que construir un complex de vacances a la vall d’Ogwen, a Gwynedd, tal com està previst, convertiria la zona en un “parc per a Anglaterra” amb efectes negatius per a les comunitats locals i, especialment, per al gal·lès.
La compra de segones residències també és una font de preocupació per a les autoritats de les zones de la República d’Irlanda on el gaèlic irlandès és la llengua predominant. Údarás na Gaeltachta, l’agència estatal regional que s’encarrega del desenvolupament econòmic, social d’aquestes regions, ha advertit que la venda de segones residències està fent augmentar el preu dels habitatges i moltes parelles joves estan marxant cap a llocs de parla majoritària anglesa. El resultat és que l’irlandès perd pes a les zones on encara hi té prou presència i els joves de parla irlandesa que se n’han anat del seu lloc d’origen acaben diluint la seva cultura en l’angloparlant.
El nombre de persones de les regions de parla irlandesa que parlen habitualment aquesta llengua ha baixat els darrers anys. Segons el cens del 2016, 63.664 habitants d’aquests comtats (un 66,3%) sabien parlar irlandès, un percentatge inferior al 68,5% del 2011. Les entitats en defensa de la llengua temen que aquesta tendència s’està agreujant, en part, per la marxa de parlants d’irlandès a altres zones.
