Salvar les llengües indígenes
La Unesco dedica un Any Internacional a preservar la diversitat lingüística
Al món s’hi parlen prop de 7.000 llengües i la meitat estan en risc de desaparèixer en els propers cent anys. Aquest és el pronòstic que fan organitzacions com el Projecte de Llengües en Perill, que es dedica a sensibilitzar sobre els idiomes amenaçats, per evitar o, si més no, alentir la mort de centenars d’idiomes i, amb aquests, la de centenars de visions del món.
Les Nacions Unides s’han pres aquesta amenaça molt seriosament i van declarar el 2019 Any Internacional de les Llengües Indígenes (IYIL). L’objectiu és cridar l’”atenció global” sobre aquest fenomen i animar governs, particulars, entitats i empreses a implicar-se en la recuperació de la diversitat lingüística arreu del món.
Un dels problemes a l’hora d’abordar el problema de les “llengües indígenes” és la dificultat de definir el concepte. La mateixa Unesco admet que no és un concepte clar i ni tan sols hi ha un cens. “La definició de llengua indígena és molt àmplia”, reconeix al Diari de la llengua Irmgarda Kasinskaite-Buddeberg, responsable del programa de Societats del Coneixement de la Unesco. En principi, es tracta de “llengües nadiues parlades per indígenes que s’autoidentifiquen com a membres d’una comunitat”, explica Kasinskaite-Buddeberg. La portaveu de la Unesco posa com a exemple de llengües indígenes europees les del poble sami (coneguts com a lapons), repartit entre Suècia, Finlàndia, Noruega i la península de Kola (Rússia). Les nou variants de la llengua sami sumen uns 30.000 parlants nadius i n’hi ha que estan en greu perill d’extinció o, directament, moribundes
De fet, la situació d’idiomes amenaçats és una de les característiques comunes de les llengües indígenes i la raó per la qual la Unesco va escollir l’any 2019 per llançar el seu crit d’auxili. Des que es van engegar els actes de l’IYIL, s’han dut a terme diversos debats sobre la situació dels idiomes en què han participat els parlants de les llengües afectades, experts en lingüística i responsables governamentals. “Un dels principals objectius de l’IYIL és convertir l’esdeveniment en una eina internacional de cooperació i fer que els estats prenguin accions, mesures concretes per preservar les seves llengües, assenyala Kasinskaite-Buddeberg.
La responsable de la Unesco explica que des de l’IYIL “s’encoratja els parlants a fer servir la seva llengua”, però recorda que això no és possible si els estats no s’impliquen a garantir els drets lingüístics de tots els seus ciutadans i l’educació en la seva llengua. “Cal fer-ho a nivell local i nacional”, emfasitza Kasinskaite-Buddeberg, que reclama també la participació de les universitats en la recerca per aconseguir, per exemple, una “tecnologia més inclusiva per a les llengües que no tenen llenguatge escrit”. “Hem de donar eines d’àudio i de vídeo als parlants d’aquestes llengües”, diu.
L’ús de la tecnologia és un dels temes recurrents en les sessions de treball de l’IYIL. Entre les iniciatives en aquest camp destaca l’ús de l’IFAP, un programa llançat per la Unesco el 2001 per potenciar l’equitat en l’accés a la informació i que els organitzadors de l’Any Internacional fan servir per promoure el multilingüisme al ciberespai. L’IFAP insta els estats membres a tenir en compte la seva diversitat lingüística i cultural i promoure-la quan duguin a terme iniciatives d’innovació digital, cosa que no passa sovint. L’IYIP també ha organitzat una hackató a Singapur per explorar vies d’utilització del programari lliure que ajudin a preservar les llengües indígenes.
A banda de preservar la riquesa cultural del planeta, l’IYIL dona altres raons per prendre’s seriosament la defensa de la diversitat lingüística: l’equitat en l’educació, la lluita contra l’analfabetisme, la migració, les dificultats en l’accés a la feina i el combat contra la discriminació. L’Any Internacional de les Llengües Indígenes, però, no és al centre del debat internacional. Resta per veure si quan els seus responsables en facin balanç i se’n treguin les conclusions hi ha més ressò mediàtic i es produeix una sacsejada, encara que sigui modesta, en la consciència de la diversitat lingüística.
