Requisit lingüístic contra la valencianofòbia
Escola Valenciana i Política Lingüística aposten per la llei per evitar nous casos de discriminació
El director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, i Escola Valenciana s’han reunit aquest dimecres a la Conselleria d’Educació per tractar sobre “drets, educació i competència lingüística”, segons ha explicat l’entitat en un comunicat, i han coincidit a demanar la posada en marxa del requisit lingüístic per accedir a la funció pública com a eina per lluitar contra la discriminació dels valencianoparlants.
La trobada arriba en un moment en què s’han succeït diversos casos de discriminació a ciutadans per part de servidors públics, especialment del camp de la sanitat i de les forces de seguretat, pel sol fet de parlar en valencià, un fenomen que diverses entitats en defensa de la llengua no han dubtat a qualificar de “valencianofòbia”.
El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, creu que el requisit lingüístic ajudaria molt a reduir el nombre de casos de discriminació i crearia “condicions positives per superar els prejudicis, el conflicte estèril, i trencar així amb la discriminació per raó de llengua”. Trenzano, per la seva part, ha remarcat que la norma garantiria que els treballadors de l’administració pública coneixen les dues llengües oficials.
El requisit lingüístic és, a hores d’ara, objecte d’enfrontament entre les forces del govern valencià arran de la decisió de la consellera de Justícia, la socialista Gabriela Bravo, d’eliminar de l’articulat del futur projecte de Llei de Funció Pública la disposició que preveu l’aplicació directa del requisit lingüístic al cap d’un any de l’entrada en vigor de la norma. Trenzano recorda que l’aplicació d’aquesta llei és competència de Justícia, però assegura que tant aquesta conselleria com la d’Educació estan compromesos a garantir que els ciutadans puguin ser atesos en les dues llengües oficials del País Valencià.
A banda de demanar l’aplicació del requisit lingüístic, Escola Valenciana proposa una Llei d’Igualtat Lingüística que compensi les mancances de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, un aspecte que es tractarà de forma més aprofundida al setembre amb la directora de l’Oficina de Drets Lingüístics. L’entitat també ha reclamat més assessors lingüístics als centres educatius perquè les famílies tinguin més informació sobre quines escoles garanteixen més assignatures en valencià i més mestres amb competència en valencià, sobretot a les zones històricament castellanoparlants. Mentrestant, l’entitat i la Generalitat han acordat dur a terme campanyes de sensibilització i foment de l’ús de la llengua.
Malgrat els entrebancs, Trenzano confia en l’Oficina de Drets Lingüístics, que al setembre presentarà la memòria de 2018, com a instrument per “avançar i atendre peticions dels ciutadans que veuen vulnerats els seus drets tant en l’àmbit públic com en el privat” i ha convidat Escola Valenciana a “agafar de la mà totes aquelles persones que creguen que han sigut objecte de vulneració de drets lingüístics i facen actuar l’ODL, perquè això no els torne a passar”.
