Reclamen que es garanteixi l’aprenentatge del català a l’FP a les Illes Balears
Plataforma per la Llengua i la UGT presenten deu peticions al govern de Prohens per acabar amb l’“anomalia” de l’absència de la llengua pròpia en la Formació Professional
Plataforma per la Llengua i la UGT han denunciat aquest dimarts que en el currículum de Formació Professional (FP) de les Illes Balears no s’imparteix cap hora de català i han presentat un manifest amb deu peticions perquè el govern garanteixi l’aprenentatge de la llengua en aquesta etapa, tal com ja van fer en el cas de Catalunya. Els impulsors del manifest consideren que l’absència del català és una “anomalia” que s’ha de revertir de manera urgent per garantir que tota la població “tengui unes competències lingüístiques sòlides que atenguin la demanda -i el dret- de la societat illenca de ser atesa en català”.
En un acte en què han intervingut Marina Garcias, de Plataforma per la Llengua; Tino Davia, secretari d’Ensenyament d’UGT Serveis Públics; Jesús Martín, responsable de Formació Professional d’UGT Catalunya; i Tomeu Carbonell, del Moviment per l’Escola en Català a les Illes, s’ha recordat que l’FP són els estudis postobligatoris amb més projecció en l’actualitat i que en els darrers vint anys la matrícula ha augmentat de manera molt significativa. Actualment hi ha prop de 20.000 alumnes que cursen algun dels 113 cicles formatius que s’ofereixen a les Illes Balears.
L’FP, a més, té més alumnes immigrants que el Batxillerat i, en molts casos, aquests alumnes s’han incorporat al sistema educatiu tardanament, per la qual cosa el contacte previ amb la llengua pot ser escàs i el coneixement, insuficient. És per això que els impulsors del manifest demanen al govern balear que impulsi un pla de xoc per al català a l’FP i recorden que el català és també un dret laboral.
Les dues entitats proposen deu mesures per garantir l’aprenentatge de la llengua en aquesta etapa entre les quals hi ha reformar el currículum de tota l’FP per incorporar-hi l’ensenyament de català, augmentar els recursos perquè el Servei d’Ocupació de les Illes Balears ensenyi català en les seves formacions no reglades, la implicació de les tres conselleries del govern competents en matèria de Formació Professional i que es compleixi el punt 30 de l’Acord de millores sociolaborals i educatives, que fixa que es negociarà amb la Mesa Sectorial d’Educació un pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure l’ús del català a les escoles en col·laboració amb altres institucions. Aquest punt, a més, també estableix que s’ha de crear un servei específic de normalització lingüística per als centres escolars.
Plataforma per la Llengua i la UGT demanen també que s’augmenti el nombre de docents de català del Servei de Foment de l’ús del Català, que la Direcció General d’Universitats i Ensenyaments Artístics Superiors faciliti la graduació de nous professors de català i que es trobi una fórmula per habilitar els mestres de primària perquè puguin impartir català a secundària i FP.
Les dues entitats exigeixen que la nova normativa que s’aprovi per desplegar la Llei Orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional tingui en compte les demandes d’aquest manifest i reforci el paper de la llengua. Igualment, reclamen a la Direcció General d’FP que estableixi el català com a element curricular de les pràctiques dels programes d’FP Dual, fet que permetria a les empreses tenir professionals capacitats lingüísticament. Per acabar, el manifest exigeix reforçar el Programa d’Acolliment Lingüístic en l’educació obligatòria i fer-lo extensiu a la Formació Professional i proposa al govern que estudiï ampliar l’obligatorietat dels estudis fins a divuit anys per evitar l’abandonament. També li reclama que compleixi la inversió del 5 % del PIB en educació, establerta per la Llei d’Educació de les Illes Balears.
Foto: Presentació del manifest sobre l’FP, a Palma / Plataforma per la Llengua
