Reciprocitat Ara! retreu als governs català, valencià i balear l’oportunitat perduda

La plataforma mantindrà la campanya reivindicativa tot i les “poques esperances” que els donen els nous executius

La campanya Reciprocitat Ara!, que lluita perquè les emissions de TV3, À Punt i IB3 es puguin veure a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears sense cap limitació, ha manifestat, en un comunicat, la seva decepció amb els tres governs, que han desaprofitat els darrers anys l’oportunitat de fer efectiva la reciprocitat dels mitjans públics.

“Hem tingut vuit anys amb majories polítiques progressistes al País Valencià i les Illes, i amb majoria sobiranista/independentista a Catalunya i els nostres Parlaments i governs no han estat capaços de normalitzar la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques dels tres territoris. Tot i les declaracions a favor, de mostrar bones intencions, d’aprovar proposicions no de llei, de nomenar comissions d’estudi, etc., la incapacitat manifesta s’ha mostrat com una careta per a emmascarar la nul·la voluntat política de dotar-nos d’una eina poderosa per a la normalització de la nostra llengua comuna catalanovalenciana i de garantir els drets lingüístics de més de catorze milions de ciutadans i ciutadanes. Un despropòsit que hauria d’avergonyir per sempre més els màxims responsables polítics”, lamenten els impulsors de la campanya.

Reciprocitat Ara! remarca que no han “estalviat esforços a l’hora de parlar amb uns i altres, de visitar Parlaments, corts, ens radiotelevisius i corporacions públiques de comunicació” per “desmuntar, fil per randa, les excuses tècniques” que els posaven. “Hem celebrat qualsevol avenç que s’haja donat en la col·laboració entre les tres televisions autonòmiques i la reciprocitat parcial i limitada entre TV3 i IB3 fins que ens vam cansar que en cada reunió les falsedats i les bones paraules amagaven les decisions prèviament preses d’impedir de totes totes la reciprocitat plena i normalitzada.”

Els impulsors de la campanya lamenten els intents d’aturar-los i de fer-los creure que “la reciprocitat ja no era tan important, que amb la digitalització, les plataformes i els nous costums de veure la programació en tauletes i mòbils ja n’hi havia prou” i d’intentar tancar-los les xarxes socials. “Us heu comportat políticament com uns autèntics miserables. I ara, vosaltres heu estat també víctimes polítiques de la desfeta electoral que tan grollerament havíeu alimentat”, afirmen.

Tot i els entrebancs, la campanya continuarà “dirigida ara als nous governs que aquests dies estan conformant-se i dels quals, pels seus antecedents i declaracions, ens fan tenir poques esperances”. Malgrat tot els recordadan “cada dia” que reclamen “un dret civil que està reconegut per La Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides i La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada per l’Estat espanyol l’any 1992.

El projecte, nascut el 2020 i “continuador de moltes altres campanyes i iniciatives”, mirarà ara de “reinventar-se” i ampliar la presència al carrer: “Ara més que mai, hem d’exercir la propietat col·lectiva i democràtica de l’espai públic i nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats, aportarem la nostra presència reivindicativa.”

Els impulsors de la iniciativa valoren els darrers anys de manera “agredolça”: “Agra perquè el sistema de partits polítics actual ha mostrat les seues limitacions per a respondre a les necessitats populars i la gravetat de la situació lingüística. Dolça, perquè hem comprovat cada dia com, de manera natural, més i més persones assumeixen cada dia, amb total normalitat, la unitat indestriable de la nostra llengua.”