Puig acorda amb Armengol la denominació català-valencià al Congrés dels Diputats

L’expresident de la Generalitat Valenciana demana que no “es reobrin velles ferides” i es respecti la unitat de la llengua avalada per l’AVL

L’anunci de la presidenta del Congrés dels Diputats espanyol, Francina Armengol, que es permetrà fer servir el català, el gallec i el basc a la cambra ha fet revifar el discurs del secessionisme lingüístic de la dreta espanyolista, més o menys soterrat després de vuit anys de govern d’esquerres al País Valencià. L’expresident de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, però, ha mirat d’apaivagar els ànims en proposar a Armengol que a la cambra baixa espanyola s’utilitzi la denominació català-valencià per referir-se a la llengua que comparteixen catalans i valencians.

Segons ha explicat Puig aquest dilluns després de reunir-se amb el grup socialista a Les Corts Valencianes, l’expresident valencià ha fet aquesta proposta a Armengol i l’expresidenta balear hi ha estat d’acord. Pug ha assenyalat que “el valencià, d’acord amb el que estableix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha de ser present [al Congrés dels Diputats] com la resta de llengües cooficials i així serà”. El diccionari de l’AVL defineix el valencià com la “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català” i el mateix Tribunal Constitucional (TC) ha reconegut en desenes de sentències la unitat de la llengua.

Puig ha replicat també la declaració institucional feta pel govern de Carlos Mazón, que va fer una abrandada defensa del “valencià” en una al·locució en què ha advertit que “no és el moment de reobrir velles ferides i perdre’ns en batalles que no porten enlloc”. “El pitjor que li pot passar al valencià és que siga objecte de conflicte, els que no volen el valencià no poden tornar a portar-nos a aquella situació”, ha afegit. El líder del PSPV ha recordat que el Comitè Europeu de les Regions ja fa servir la denomincació català-valencià.

El líder socialista valencià va respondre ràpidament l’executiu de Mazón quan el nou Consell va fer una convocatòria de declaració institucional “en defensa de la llengua, la cultura i les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana”. Puig va replicar el govern de PP i Vox amb un tuit en què proposava com a “idea per a defensar la llengua: parlar-la”.

Els nous dirigents de la Generalitat Valenciana, començant pel seu president, Carlos Mazón, pràcticament no fan servir el valencià en les seves intervencions públiques, una pràctica que han estès a les comunicacions escrites, especialment a les xarxes socials. El govern del Botànic també va rebre moltes crítiques de ciutadans i entitats compromeses amb la llengua per la seva tendència a expressar-se en castellà. L’associació per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià El Tempir d’Elx va retreure a l’expresident el costum d’adreçar-se en castellà als ciutadans quan anava “al sud” i, de manera irònica, “l’interés […] per aprovar la competència lingüística en la funció pública”, per “apujar el pressupost d’À Punt” o per “la reciprocitat televisiva”.

Foto: L’expresident valencià Ximo Puig durant la compareixença de dilluns a la seu del PSPV / @SocialistesVal