Prohibit un nom en bretó perquè “és contrari a l’interès de l’infant”
La justícia francesa torna a prohibir a una parella que posi Fañch al seu fill i demana al jutge que en triï un altre amb l’acord o sense dels pares
La justícia francesa ha tornat a demostrar la seva fòbia a les llengües diferents del francès en convocar, davant un jutge, una parella que va decidir posar al seu fill Fañch, un nom d’origen bretó que té una grafia prohibida per llei. La fiscalia d’Angers considera que posar al nen aquest nom d’origen bretó, com la mare, és “contrari a l’interès de l’infant”.
El Codi civil estableix que “els noms de l’infant siguin escollits lliurement pel seu pare i la seva mare”, però aquesta llibertat està limitada a l’interès del nen i en aquest cas, “la grafia del nom Fañch no és un signe diacrític previst per la llengua francesa”, segons un reglament del 23 de juliol del 2014. La fiscalia d’Angers ha demanat, per tant, al jutge d’afers familiars que ordeni la supressió del nom Fañch de la partida de naixement i que “adjudiqui a l’infant un altre nom amb l’acord dels seus pares o sense el seu acord”.
La parella de Maine i Loira, però, com ja han fet anteriorment altres parelles, no pensa renunciar a posar-li el nom que han decidit. “En han dit que no tenim en compte l’interès del nostre fill. Això és molt violent, dona a entendre que que som mals pares només per una grafia”, es queixava la mare de la criatura en declaracions a Courrier de l’Ouest, el mitjà que ha tret a la llum aquest cas.
Els pares de Fañch van ser avisats a l’hospital maternal pel funcionari de l’estat civil que aquell nom els podria portar problemes legals, però la parella va decidir “mantenir-lo i lluitar si cal”, segons la mare.
Aquesta família no és la primera que ha de batallar amb la justícia francesa per poder posar Fañch al seu fill. Hi ha hagut diversos precedents que han acabat guanyant els pares. El Diari Oficial de la República francesa estableix des del juliol del 2014 que els únics accents diacrítics que s’accepten per als noms són els propis del francès: à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Aquesta disposició exclou, per exemple, noms catalans com Martí i Núria.
L’Assemblea Nacional francesa va aprovar el 2021 la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, que autoritzava les grafies de les anomenades “llengües regionals” que no apareixen en la llengua francesa, però poc després, el Consell Constitucional va declarar inconstitucional, entre d’altres, l’article que autoritzava grafies que no són pròpies de la llengua francesa.
Foto: Raül G. Aranzueque
