Prohibit tenir el nom i el cognom en asturià
Xicu Ilesies denuncia que no li deixen posar-se el carnet d’identitat en la seva llengua perquè va contra el “patrimoni nacional”
A Xicu Ilesies el coneixen a tot arreu per aquest nom. És el nom amb què el coneixen els veïns i amics, el que té a les xarxes socials i amb el que rep comunicacions postals i en línia. Però per a la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, de l’Administració de l’Estat, és Francisco Iglesias, com posa al carnet d’identitat, per més documents que l’home hagi presentat per asturianitzar el seu nom i cognom.
El calvari burocràtic d’Ilesies va començar fa quatre anys i s’ha produït tant a Astúries com a Madrid. En aquest periple, l’afectat ha presentat fotos del nom de la bústia de casa, una esquela de defunció del seu pare, correspondència rebuda amb el seu nom en asturià, mostres de perfils a les xarxes socials, testimonis de responsables municipals, una invitació de casament, l’orla de la Universitat d’Oviedo i còpies de DNI d’asturians amb el mateix nom o cognom que sí que s’han pogut registrar en la seva llengua. I res de res.
El màxim que va aconseguir és que li acceptessin el nom a Astúries, però no el cognom. A Madrid, ni una cosa ni l’altra. Segons la Subdirecció General del Notariat i dels Registres del Ministeri de Justícia perquè “no es poden traduir cognoms que formin part del “patrimoni nacional”, explica l’afectat.
“Els arguments que m’han donat són arbitraris […] Primer deien que no estava prou acreditat que jo utilitzés habitualment aquest nom i aquest cognom”, va explicar Ilesies als mitjans de comunicació. La jutgessa també li va dir que no estava demostrat que el seu fos un cognom asturià, tot i que ell havia presentat “un certificat de correspondència patronímica firmat per l’Academia de la Llingua Asturiana que demostra que Xicu Ilesies és l’equivalent a Francisco Iglesias”.
De fet, tal com recorda Iniciativa pol Asturianu, “canviar el nom a l’asturià és un dret que es pot exercir de manera lliure” presentant un certificat de l’Academia de la Llingua Asturiana, el padró municipal i el certificat de naixement del Registre Civil. El tràmit, recorda l’entitat de defensa de l’asturià, “és immediat i sense cap cost”.
Per aquesta raó, Ilesies va presentar dimarts un escrit d’oposició a la resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública. L’objectiu és, segons ha explicat, que altres persones, com els seus fills i nets, puguin fer coses com comprar-se un pis i “tenir les escriptures amb el seu nom” i no hagin de quedar exposats a “l’arbitrarietat i el caprici” del funcionari de torn i als “prejudicis ideològics” dels qui “exclouen la cultura d’Astúries del patrimoni nacional”.
Per Iniciativa pol Asturianu, que dona suport a Ilesies en aquest procés, juntament amb l’alcalde de Sobrescobio, Marcelino Martínez, l’Academia de la Llingua Asturiana i Podemos, aquest cas “és un nou exemple de la varietat de casos de discriminació lingüística” que l’entitat ha denunciat des de la seva fundació l’any 2011. L’entitat valora el fet que el cas de Xicu Ilesies estigui “aconseguint visibilitzar una situació de discriminació lingüística generada per la manca de reconeixement de l’oficialitat de la llengua asturiana”. Loficialitat, rebutjada al Parlament asturià, és -diu Iniciativa pol Asturianu, la clau de volta “per aconseguir que tota la ciutadania, independentment de la llengua que parli, tingui reconeguts els mateixos drets”.
