Pressionen el govern espanyol per l’oficialitat del català a la UE
Un manifest de nou entitats recorda que l’estatus de la llengua depèn de la voluntat dels estats
Nou entitats del món social i econòmic dels territoris de parla catalana han presentat aquest dilluns a Palma un manifest per reclamar al govern espanyol que actuï per fer que el català sigui oficial a la Unió Europea, aprofitant que aquest juliol l’Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió. El manifest, que ja es pot consultar al web www.oficialitatara.cat, l’impulsen Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l’Obra Cultural Balear I(OCB), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Institut d’Estudis Eivissencs, la Fundació d’Empresaris de Catalunya – FemCAT i l’Obra Cultural Balear de Formentera.
El manifest assenyala que el català és la tretzena llengua de la Unió Europea en nombre de parlants i que el seu domini lingüístic abasta tres dels seus estats membres, però no està reconeguda com a idioma oficial de la Unió. En canvi, llengües amb molts menys parlants, com el finès, el danès, el maltès, o el gaèlic —en aquest cas, amb 260.000 parlants—, sí que formen part del club de les 24 que són oficials de la Unió Europea.
El text recorda també que el reglament del Consell de la UE de l’any 1958 fixa quines són les llengües oficials de la Unió, però que ha estat modificat en set ocasions pels estats, de manera que s’ha passat de les onze llengües oficials que hi havia l’any 2000 a les 24 que hi ha actualment. Per tant, no cal la modificació de cap tractat perquè el català passi a ser una llengua oficial de la UE.
“Reclamem al govern espanyol que sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea”, ha manifestat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, que ha advertit que la manca d’oficialitat del català a la UE té conseqüències com “la discriminació del català en la legislació”, “la minva en el prestigi” i “la vulneració dels drets lingüístics”. “Cada any les institucions europees aproven reglaments que regulen aspectes de caràcter lingüístic” i “els estats membres han de transposar aquestes normatives”, que “en molts casos estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea”, diu el text. Això es va traduir l’any passat, per exemple, “en 47 disposicions normatives amb requeriments que suposaven l’exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial”.
Bernat Joan, exeurodiputat i membre de l’Institut d’Estudis Eivissencs, ha defensat que “la prova del cotó de si el Regne d’Espanya ens representa com a ciutadans és si demana o no l’oficialitat del català a la Unió Europea”, mentre que Jaume Aragall, del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha demanat que el català sigui oficial a la Unió Europea “per posar fi al desavantatge competitiu per a l’activitat econòmica del nostre país que representa no poder interactuar amb les institucions d’Europa en la nostra llengua”.
Els impulsors del manifest fan una crida a les entitats perquè s’hi adhereixin a través del correu info@oficialitatara.cat i animen els ciutadans a donar-hi suport a través del web.
