Plataforma per la Llengua acusa la Generalitat de desatendre els drets lingüístics dels pacients
L’entitat veu “insuficient” el pla de formació de 2.700 metges del govern de Catalunya i denuncia que centenars de professionals han fet exàmens “falsos” per acreditar el C1 de català
Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimarts les mancances del pla de formació en llengua catalana per a 2.700 professionals sanitaris anunciat la setmana passada pel govern de Catalunya, que veu com una mesura positiva, però insuficient per posar fi a les discriminacions lingüístiques en aquest àmbit.
L’entitat recorda que l’aprenentatge de la llengua, que s’ofereix només a 2.700 professionals, no en garanteix l’ús i exigeix al govern que faci complir la Llei de política lingüística per garantir els drets dels pacients catalanoparlants i impulsi un règim sancionador per als centres mèdics que no inclouen el requisit de saber català en la contractació de treballadors o que no s’asseguren de formar-los lingüísticament perquè siguin capaços d’atendre en la llengua pròpia del país. “Els nostres drets no poden estar subjectes a cursos voluntaris que els professionals facin un cop ja han estat contractats”, ha dit el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.
Escuder ha proposat al govern que dugui a terme quatre mesures: sessions d’assertivitat lingüística obligatòries per als nous sanitaris col·legiats; exigència del nivell B2 de català el primer any per a tots els professionals; acreditació del nivell C1 el segon any sense excepcions, i, finalment, un correcte tractament de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l’obertura d’expedients sancionadors i, quan calgui, sancions. Plataforma per la Llengua reclama al govern que impulsi polítiques preventives que evitin aquestes discriminacions i un pla estratègic real i efectiu per garantir que els professionals millorin les seves habilitats en català, siguin avaluats rigorosament per acreditar un nivell de suficiència en aquesta llengua i l’hagin de fer servir.
Escuder, metge de professió, ha recordat que durant el 2023 l’entitat va atendre 221 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana, 129 a la pública i 92 a la privada (més del doble de les rebudes l’any anterior), i ha remarcat que la Generalitat de Catalunya és ineficient a l’hora d’atendre aquestes denúncies. L’entitat ha explicat que ha assessorat víctimes de casos recents de discriminació molt greus ocorreguts en què s’ha privat l’atenció sanitària per raó de llengua a pacients i no li consta que l’administració hagi obert cap investigació, malgrat les denúncies presentades. Moltes de les discriminacions per raó de llengua que arriben a l’entitat es responen per part dels centres sanitaris amb unes simples disculpes.
Plataforma per la Llengua ha recordat que, segons les dades de l’estudi que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va fer públic la setmana passada, tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya no saben parlar català i que només el 50% dels professionals nascuts a altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol volen millorar el seu domini de la llengua. A més, les dades també deixen al descobert que un 13% dels metges diuen, directament, no entendre el català.
Escuder, que és metge, ha denunciat que l’Institut Català de la Salut ha fet falsos exàmens del nivell C1 de català on s’hi han presentat centenars de facultatius i no ha suspès ningú. Algunes proves consistien a fer, a casa, una redacció de mitja pàgina, arribar al lloc de l’examen i llegir-la. Per tot plegat, el president de Plataforma per la Llengua ha acusat la Generalitat de “deixadesa” des de fa 22 anys i, fins i tot, de “prevaricació”.
L’entitat ha demanat al Departament de Salut mantenir una reunió aviat per conèixer el detall de la resta de mesures anunciades i l’ha instat a generar un pla estratègic per garantir els drets lingüístics dels pacients i normalitzar el català en aquest àmbit després de moltes dècades.
Foto: Plataforma per la Llengua
