Pla del govern per revertir la minorització del català
La nova conselleria de Política Lingüística es proposa estendre el coneixement i l’ús de la llengua pròpia i insta els castellanoparlants a “superar la comoditat del monolingüisme”
El nou Departament de Política Lingüística ha començat a treballar i ja ha tramès al president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, l’informe sobre la situació de la llengua catalana en què proposa diverses mesures per revertir “la minorització del català”. L’informe, titulat Situació del català, l’occità aranès i la llengua de signes catalana i principals línies d’intervenció en política lingüística durant la legislatura, destaca que el català és una llengua mitjana europea amb més de 10 milions de parlants, una xifra similar o superior a altres llengües europees com el danès, el finès o l’eslovac, amb fortaleses com l’oficialitat en la major part del domini lingüístic i una àmplia producció cultural i comunicativa, però que té, alhora, problemes com l’existència de bosses significatives de persones que desconeixen la llengua o un retrocés preocupant en l’ús social del català, especialment en àmbits sensibles com l’educatiu, el sanitari i el comercial.
Per mirar de capgirar aquesta situació, el departament de Francesc Xavier Vila s’ha fixat cinc grans objectius: incrementar el coneixement social de la llengua, fer fàcil l’ús del català, garantir el català com la llengua d’ús normal de les institucions del país, incentivar el compromís amb la llengua per generar acords, estendre actituds positives i implantar hàbits d’ús favorables al català, i garantir els recursos humans i materials necessaris per assegurar l’èxit d’aquestes polítiques.
El govern planteja mantenir i reforçar les polítiques que es van engegar durant la legislatura passada en matèries com l’audiovisual (que s’han traduït en un increment notable del nombre de títols en català a les plataformes), la sanitat (amb la posada en marxa de cursos de català per a personal sanitari) i l’acollida lingüística dels nouvinguts.
L’informe posa l’èmfasi en diversos àmbits on la situació del català és delicada com la justícia, l’etiquetatge, les sales de cinema i els videojocs i remarca la davallada de l’ús de la llengua pròpia a l’escola, especialment a secundària, un fenomen preocupant perquè molts adolescents i joves només tenen contacte amb el català en aquest àmbit.
Precisament la deixadesa dels diferents governs a l’hora de fer complir l’anomenada immersió lingüística (amenaçada per la justícia espanyola) ha estat un dels principals retrets que les entitats en defensa del català han fet a l’administració. També ha estat sovint objecte de crítica la laxitud de la Generalitat a l’hora de fer complir la legislació vigent en matèria de drets lingüístics, una laxitud que ara el govern s’han compromès a deixar enrere, “especialment a l’empresa i al comerç (retolació, etiquetatge, atenció al públic, oferta de serveis, etc.)”. L’executiu es compromet, a més, a “dotar els organismes encarregats de vetllar per aquest compliment del personal i els recursos necessaris per fer-ho”.
El Departament de Política Lingüística també ha posat la banya en les actituds lingüístiques i, en aquest sentit, apel·la “molt especialment a les persones que tenen el castellà com a llengua familiar i gaudeixen per tant dels beneficis de parlar una llengua d’estat hegemònica i de dimensió internacional perquè, superant la comoditat del monolingüisme, reforcin la seva solidaritat i la seva obertura de mires envers el català”.
Pel que fa a l’occità de l’Aran, l’informe reconeix la situació complicada d’aquesta llengua a causa de la seva demografia reduïda i les dificultats d’estandardització i proposa intensificar la col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran per garantir la normalització de l’ús de l’aranès en àmbits com l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació. En relació a la llengua de signes catalana, es prioritza la millora de l’abast i les eines de formació, emmarcant-les en els nivells del Marc Europeu tant en la docència com en l’acreditació, augmentar la difusió de la llengua més enllà de la comunitat sorda i sord-cega, i també potenciar la recerca en LSC.
La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha explicat que totes aquestes mesures es duran a terme dins del marc del Pacte Nacional per la Llengua, que es va posar en marxa la legislatura passada i que es preveu que se signi a mitjans de novembre i compti amb el consens de la major part dels partits catalans.
Foto: La portaveu del govern, Sílvia Paneque, en la conferència de premsa de dimarts / Govern de Catalunya
