Pena de mort per parlar sud-coreà
El règim de Kim Jong-un castiga els ciutadans que imitin la “cultura titella”
Els nord-coreans que parlin coreà amb accent de Corea del Sud o facin servir expressions del país veí s’exposen a ser condemnats a treballs forçats o, fins i tot a la pena de mort, segons la Llei de Protecció Cultural de la Llengua que ha aprovat el règim de Pyongyang, segons publica el diari South China Morning Post.
La norma, que té com a objectiu “purificar” la llengua de Corea del Nord, adverteix que l’Estat tractarà com a “criminal” tothom qui “imiti o difongui” la llengua “porqueria contaminada per la cultura titella”. El règim de Kim Jong-un es refereix habitualment a Corea del Sud com un “estat titella” controlat pels Estats Units.
El règim de Corea del Nord fa temps que s’ha embrancat en una lluita per evitar que els seus ciutadans es “contaminin” de la cultura sud-coreana, que els darrers anys està atraient gent de tot el món per les pel·lícules i sèries que produeix i per expressions culturals com el K-Pop. La llei nord-coreana prohibeix l’ús de neologismes no autoritzats, vocabulari japonès, algunes paraules, “abreviacions no ètiques” i “la manera de parlar titella”.
Els nord-coreans cada cop estan més exposats a la cultura sud-coreana a través de films, sèries i programes importats de forma il·legal mitjançant targetes de memòries o a través dels telèfons mòbils.
Segons el portal web Daily NK, dos joves de Hyesan van ser condemnats a dos anys en un centre de reeducació juvenil per haver parlat a la manera sud-coreana el març passat. Paral·lelament, el Diari dels Treballadors, estatal, va publicar que “totes les dones amb nens han de convertir-se en estrictes educadores de la vida lingüística des seus fills i guiar-los des de ben petits perquè es nodreixin de les qualitats úniques i especials de la nostra llengua.”
Set dècades després de la separació política de les dues Corees, les diferències entre la llengua que es parla al Nord i la que es parla al Sud s’han eixamplat. Tot i que les dues comunitats es poden entendre perquè parlen la mateixa llengua, hi ha algunes diferències pel que fa a l’ortografia, la pronunciació i el vocabulari, en bona part perquè l’aïllament internacional de Corea del Nord l’ha dut a no incorporar paraules que sí que ha afegit el Sud. Les dues comunitats beuen, a més, de fonts diferents a l’hora d’incorporar lèxic. Així, mentre el Sud ha recollit molts manlleus de l’anglès, el Nord ho ha fet del rus i ha tendit a fer més mots compostos.
