“Parlar en català ens fa més propers als pacients”

El Departament de Salut facilita l’aprenentatge de la llengua pròpia als metges residents de fora del domini lingüístic

Garantir el dret dels pacients de ser atesos en la seva llengua és un dels principals reptes en política lingüística del govern català. La incorporació al sistema de salut d’un gran nombre de professionals sanitaris d’arreu del món sense coneixement del català i una creixent conscienciació ciutadana han fet que s’hagi disparat el nombre de queixes per vulneració dels drets lingüístics en l’àmbit sanitari.

Segons l’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), publicat el febrer passat, tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya (un 30,9%) són incapaços de parlar català, tot i que la gran majoria de metges (el 87%) l’entenen i el 87,6% el saben llegir. La majoria dels col·legiats nascuts a fora de Catalunya (un 67%), però, volen millorar les seves competències en llengua catalana.

El Departament de Salut s’ha fixat com una de les prioritats garantir que tots els pacients puguin ser atesos en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya i la setmana passada va donar la instrucció a tots els centres sanitaris públics que posin en marxa un pla de gestió lingüística que garanteixi a tots els pacients ser atesos en la llengua que ells triïn. Salut ha posat en marxa, a més, una sèrie de mesures per garantir l’atenció en català, entre les quals hi ha cursos de català gratuïts per a sanitaris als quals ja s’han apuntat més de 3.700 professionals.

Els professionals que s’incorporen al sistema de salut català saben, des del primer moment, quines són les llengües oficials del país i que Catalunya té “una llengua i cultura pròpia, una llengua que caldrà aprendre per entendre i atendre els vostres pacients perquè els vostres pacients necessiten també ser atesos en la seva llengua”, tal com va dir el conseller de Salut, Manel Balcells, en l’acte de benvinguda als nous residents que es va fer el 7 de maig passat a Barcelona.

El govern posa a l’abast dels residents de fora del domini lingüístic català –prop de la meitat–, en el mateix moment de l’acte de benvinguda, un tríptic en què els explica què és el català, per què cal aprendre’l i quins recursos tenen per fer-ho. També se’ls facilita una guia per parlar en català amb els pacients que conté els termes mèdics més comuns i la traducció al català de les converses més freqüents amb els pacients. Balcells va enumerar els recursos per aprendre la llengua que l’administració posa al servei dels sanitaris. “Tindreu parelles lingüístiques, mecanismes per aprendre, un kit de manual d’aprenentatge ràpid i durant la vostra residència podreu aprendre el català de forma telemàtica. No tindreu cap inconvenient per conèixer la nostra llengua en poc temps i serà un benefici per als vostres futurs pacients”, va afegir el conseller.

Van donar fe dels avantatges d’atendre en català els pacients cinc residents de cursos superiors, que van explicar les seves experiències als joves que els escoltaven. Tots cinc es van expressar en català, tant els que eren de Catalunya com els que no. L’Andrea Padovani, d’origen equatorià, va confessar que quan va arribar a Catalunya “no tenia ni idea” que el català fos una llengua d’ús tan estès al país. “Al principi em va costar sortir-me’n amb el català, però l’he anat aprenent i m’he adonat que si parles en la seva llengua connectes més amb els pacients i les famílies i et veuen més proper”, explica l’Andrea sobre la seva experiència a l’Hospital de Vic. Diu que ara té l’A2 de català i que continuarà millorant el nivell de llengua. “Val la pena, sobretot pels pacients”, assegura.

Foto: Acte de benvinguda als nous residents sanitaris el 7 de maig a Barcelona / R. G. A.