Parlar dues llengües de forma activa protegeix contra l’Alzheimer
Un estudi de la UOC i la UPF vincula les defenses contra el deteriorament cognitiu amb el grau de bilingüisme
Un equip d’investigadors liderat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha descobert que el fet de fer servir activament dues llengües aporta beneficis neurològics i protegeix davant el deteriorament cognitiu associat amb l’envelliment.
En un treball publicat a la revista Neuropsychologia, els investigadors arriben a la conclusió que parlar dos idiomes de manera habitual i haver-ho fet tota la vida contribueix a la reserva cognitiva i endarrereix l’aparició de símptomes associats amb un empitjorament de la cognició i la demència. “S’ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d’una llengua és un 50% inferior a la de les regions en les quals la població només fa servir un idioma per comunicar-se”, explica l’investigador Marco Calabria, director de l’estudi i professor dels Estudis de Ciències de la Salut i membre dels grups de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC i de Speech Production and Bilingualism de la UPF.
Tot i que estudis anteriors ja havien arribat a la conclusió que parlar dues o més llengües al llarg de tota la vida podia ajudar a endarrerir l’inici de la demència i estimulava la memòria, el nou treball estableix una correlació entre el grau de bilingüisme i el nivell de protecció davant el deteriorament cognitiu “i no solament entre persones monolingües i bilingües”, segons assenyala Calabria.
Els investigadors van definir un gradient de bilingüisme que va des de les persones que parlen només una llengua, però que estan exposades de manera passiva a una altra, fins als individus que tenen una competència excel·lent en totes dues i les fan servir indistintament en el dia a dia. També es van tenir en compte variables com ara l’edat d’adquisició de la segona llengua, l’ús que es feia de cada una o si se n’alternava l’ús en un mateix context.
Els investigadors van estudiar 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament cognitiu lleu, com ara pèrdua de memòria, i 68 persones amb Alzheimer de Barcelona, van recollir la competència lingüística en català i castellà i van establir el grau de bilingüisme que tenia cada persona. Després, van correlacionar aquest grau amb l’edat del diagnòstic neurològic i l’inici dels símptomes.
“Vam veure que les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives”, afirma Calabria, que creu que la pràctica de parlar dues llengües i canviar sovint d’una a l’altra fa que el cervell se centri en una i després en l’altra per no fer intrusions d’una llengua en l’altra quan parlem. “Aquest sistema, en el context de les malalties neurodegeneratives, podria compensar-ne els símptomes”, diu Calabria, que conclou que “com més facis servir totes dues llengües i més bona competència lingüística tinguis, més avantatge neuroprotector tens”. “El bilingüisme actiu és, de fet, un predictor important de l’endarreriment en l’aparició dels símptomes del deteriorament cognitiu lleu -una fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer-, perquè contribueix a la reserva cognitiva”, afegeix.
Ara, els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a altres patologies, com ara el Parkinson o la malaltia de Huntington.
