Parella lingüística en un pim-pam
La Plataforma per la Llengua organitza una ronda ràpida de converses d’ensenyants i aprenents per promoure el català entre els nouvinguts
Raül G. Aranzueque
No hi ha res més pràctic perquè un nouvingut aprengui el català que trobar-se en un entorn on tothom li parlarà en aquesta llengua i ho farà de manera distesa. Aquesta és la filosofia que va impregnar la ronda ràpida d’intercanvis lingüístics entre aprenents i ensenyants de català que la Plataforma per la Llengua va organitzar la vigília de Sant Jordi en el marc de la Setmana pel català a l’Ateneu l’Harmonia, de Sant Andreu de Palomar.
La idea era emular els speed datings (cites ràpides) tan comuns en el món anglosaxó, en què els participants disposen d’un temps molt limitat per parlar amb una altra persona i conèixer-se una mica, al cap de pocs minuts, canvien de parella. Si dues persones s’atrauen, la parella pot aprofundir, si vol, en la relació.
En aquest cas la intenció no era lligar, sinó trobar parella lingüística i passar una bona estona xerrant en català amb música en viu de fons i una beguda per aclarir la gola. “L’objectiu és que qui vulgui pugui practicar català en el context de Sant Jordi”, explica Enric Jofré, voluntari del grup de Barcelona de la Plataforma per la Llengua. “Potser en surten parelles lingüístiques”, afegeix.
Els organitzadors van convidar aprenents de català de llocs com les universitats, les escoles oficials d’idiomes, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), el Voluntariat per la Llengua i tothom qui s’hagués assabentat de l’acte per les xarxes socials. L’invent, però, va topar amb l’inconvenient inesperat que hi havia més ensenyants que aprenents.
Els voluntaris van resoldre ràpidament l’imprevist fent petits grups de conversa per taules. “Potser així els parlants se senten més còmodes, fins i tot”, comentaven. La mecànica, la mateixa que havien previst: uns cinc minuts de conversa i, quan canviava la cançó, canvi de taula i de companys.
Entre els participants cridava l’atenció la fluïdesa amb què s’expressava en català en James, un jove d’Edimburg que estava de passada per Catalunya, va veure la convocatòria de la ronda ràpida a Twitter i no se la va voler perdre. En James estudia català a la Universitat d’Edimburg i diu que va voler aprendre aquesta llengua com una manera de “defensar les llengües minoritzades”. Ha estat en diverses ocasions a les Illes Balears i a Catalunya (una de les vegades el Primer d’Octubre per fer de traductor), però no té previst, per ara, venir-hi a viure. La Glòria, voluntària amb experiència amb altres parelles lingüístiques, que l’acompanya a la taula, dona fe de les habilitats lingüístiques del James.
La Berenice, una argentina que fa tres anys i mig que viu a Catalunya, canta les excel·lències de l’asado, preguntada sobre “quin menjar t’agrada del teu lloc d’origen”, un dels molts temes que els organitzadors proposen als tertulians per trencar el gel i posar-se a parlar. La Berenice ha vingut a l’Harmonia a “practicar l’idioma per agafar més confiança”. “Em fa molta vergonya el meu accent”, diu la Berenice, que agraeix que en aquest espai tothom li parli en català. “Al carrer tothom em parla en castellà”, lamenta. I així no hi ha manera d’aprendre.
