Només una de cada deu assignatures dels màsters es fan en català
El 45% dels grups dels graus de les universitats dels Països Catalans són en la llengua pròpia i en un 15% no s’especifica l’idioma de docència, segons un estudi de Plataforma per la Llengua
Només una de cada deu assignatures dels màsters de les universitats dels Països Catalans (concretament, l’11,45 %) es fan en català, segons un estudi fet per Plataforma per la Llengua, que ha analitzat la llengua en què s’imparteixen les assignatures d’una mostra representativa de sis universitats del domini lingüístic –la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de València (UV) i la Universitat Ramon Llull (URL) segons els seus plans docents. L’estudi constata també que, en el cas dels graus, un 44,98 % dels grups són en català i només un 45,55 % de les assignatures tenen una bona oferta de grups en català.
Tot i la preeminència del català en els graus (un 44,98 % dels grups dels graus s’ofereixen en aquesta llengua per un 25,95% en castellà i un 13,49% en anglès), hi ha un 14,17 % de grups en què la llengua s’anuncia de manera imprecisa i gairebé un 1 % en què no s’anuncia en quin idioma es faran les classes. Plataforma per la Llengua denuncia que tots dos factors van en contra de l’article 33c de la LOSU, que fixa que l’estudiant “té dret a conèixer els plans docents de les assignatures en les quals preveu matricular-se i a ser informat de la llengua d’impartició”.
A Catalunya, el govern ha mirat de reforçar la presència del català a les universitats i acabar amb la pràctica d’anunciar una matèria en català i acabar fent-la en castellà. L’entitat ha comprovat, però, que en la majoria d’universitats analitzades, l’oferta en català és molt inferior a la que les mateixes universitats van comunicar al Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, impulsat per la Generalitat. Les mateixes universitats, de fet, ja havien reconegut que les dades no s’ajustaven del tot a la realitat perquè no havien tingut temps d’estudiar bé la situació.
La metodologia emprada en l’estudi de Plataforma per la Llengua no és la mateixa per a cada universitat per les particularitats de cada institució. Tot i això, el treball conclou que la UB i la UAB són les que tenen més percentatge de grups en català; la UV destaca per una elevadíssima presència del castellà; la UPF, per la gran presència de l’anglès; i la UPC, pel gran nombre de grups que s’anuncien amb la fórmula “català/castellà”. En el cas de la URL, en gairebé una quarta part dels grups no s’estableix en quin idioma s’impartirà la classe, malgrat que ho ha anat corregint quan l’entitat s’hi ha posat en contacte.
L’entitat ha comprovat que en la internacionalització de les universitats l’anglès no és el que guanya més pes, sinó el castellà, i lamenta que en molts casos (més d’un 15 % dels grups) no s’anunciï de manera clara la llengua d’impartició.
Plataforma per la Llengua valora el grau d’oferta en català dels grups en tres categories: bona oferta (quan el 50 % o més dels grups s’anuncien íntegrament en català), poca oferta (quan el català és present només entre el 20 i el 50 % dels grups), i no oferta (quan és inferior al 20 %). Aquest paràmetre, que s’ha aplicat només a la UB, la UPF, la UV i la URL, permet concloure que només un 45,44 % de les assignatures tenen una bona oferta de català, que un 14,37 % tenen una mala oferta de grups en català i que, directament, més del 36 % de les assignatures no arriben al 20 % de grups en català.
D’aquestes quatre universitats, la UB és l’única en què més de la meitat de les assignatures tenen una bona oferta de grups en català, mentre que a la UPF més de la meitat no tenen ni un 20 % de grups en català. A la UV hi ha gairebé un 30 % d’assignatures en què entre el 20 i el 50 % dels grups són en català, i a la URL, hi ha una certa igualtat entre la “bona oferta” i la “no oferta”.
Pel que fa a les assignatures dels màsters de les universitats estudiades, només un 11,45 % es fan en català, mentre que el 57,24 % de les assignatures es fan en castellà, i un 31,31 %, en anglès. Si s’analitza per facultats, es pot veure que en la majoria d’universitats, el procés d’internacionalització mira cap a un públic castellanoparlant i el principal damnificat d’això és el català. A universitats com la UPF o la UV, l’oferta de català és anecdòtica: un 6 % i un 3 %, respectivament. A la UB i la UAB se situa al 15 % en els dos casos, malgrat que a la UAB el castellà es troba en igualtat amb l’anglès mentre que a la UB hi ha 15 punts percentuals més de castellà que d’anglès. La URL és la universitat que fa més màsters en català, tot i que és només el 18 % del total, mentre que l’oferta de màsters en castellà se situa vora el 44 %.
Foto: Javier Trueba / Unsplash
