Thursday, September 19, 2024
Actualitat

No hi ha llengües més agradables que d’altres

Un estudi demostra que la bellesa d’un idioma depèn de la familiaritat del receptor

És molt habitual que la gent afirmi categòricament que hi ha llengües més agradables que d’altres, generalment la pròpia o d’altres que desperten simpaties com l’italià. Un estudi recent demostra, però, que tot això són prejudicis i que no hi ha idiomes més bells i més lletjos. Tot depèn de l’oïda de qui sent parlar les llengües.

Un grup d’investigadors de la Universitat de Lund, a Suècia, i de l’Acadèmia russa de les ciències van aplegar 820 persones de diferents nacionalitats i els van fer escoltar cinquanta gravacions seleccionades de forma aleatòria de 228 llengües de fragments d’àudio de la pel·lícula Jesús. Els participants havien de dir si reconeixien l’idioma i fins a quin punt l’apreciaven. El resultat va ser que les llengües que identificaven (encertadament o de forma errònia) tenien, de mitjana, un 12,2% més de puntuació.

Pel que fa a les llengües que no identificaven, les diferències eren insignificants. “Les llengües parlades a diferents parts del món no són intrínsecament belles o desagradables”, afirmen els autors de l’estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Si s’exclou l’efecte de la familiaritat, la gran majoria de llengües van obtenir una puntuació de plaer en els participants amb diferències entre elles d’entre un 2% i un 3%.

Tot i les poques diferències, els autors de l’estudi sí que van poder fer un rànquing entre els 228 idiomes estudiats (a tot el món n’hi ha prop de 7.000), que situa al capdavant el Tok Pisin, una llengua criolla parlada a Papua Nova Guinea, derivada de l’anglès, parlada per milions de persones i utilitzada per facilitar la comunicació entre més de 800 grups lingüístics diferents. A la cua hi ha el txetxè, parlat per prop d’1,7 milions de persones al Caucas Nord.

L’estudi va registrar una lleugera preferència per les llengües no tonals davant les tonals, com el mandarí, en què el significat d’una paraula pot variar si se’n canvia el to. També van obtenir puntuacions una mica més altes els idiomes emesos amb veus femenines.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Verified by ExactMetrics