Ni un 1% de webs de l’administració general de l’Estat espanyol són totalment en català
Un estudi de Plataforma per la Llengua revela que el 70,4% de les pàgines web oficials no tenen cap contingut en la llengua pròpia
El percentatge de webs de l’administració general de l’Estat espanyol amb una versió en català equivalent a la castellana no arriba a l’1%, segons un informe que ha publicat aquest divendres Plataforma per la Llengua. Segons l’estudi El català ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol (2023), el 70,4% dels portals no tenen cap contingut en català i, del 29,6% amb continguts en català, només el 2,9% eren plenament operatius en aquest idioma. Això vol dir que els webs amb una versió catalana equivalent a la castellana són només el 0,9% del total. L’observació d’aquest any 2023 s’ha fet amb una mostra de 470 pàgines.
En la majoria de pàgines amb una versió en català, la presència real d’aquesta llengua és residual: el 54,0% (el 16,0% del total) només tenen traduïts alguns menús estàtics i continguts de les primeres pàgines de navegació. El 43,2% dels webs amb algun contingut en català (el 12,8% del total) tenen una versió parcialment traduïda aquesta llengua, és a dir, una versió més que residual però tampoc no plenament equiparable a la castellana.
L’informe també assenyala que el 42,4% de les pàgines web oficials de l’administració estatal amb continguts en català distingeixen una versió en “català” d’una en “valencià”. Plataforma per la Llengua atribueix aquest fet a la voluntat política de “mantenir separats i barallats els parlants de català per reforçar la supremacia de la llengua castellana”.
Pel que fa a la qualitat lingüística de les pàgines amb versió en llengua catalana, el 71,9% d’aquests portals tenen faltes, barreges lingüístiques i altres errors, una “descura en el tractament del català” que, segons l’entitat, demostra que l’Estat considera el català “una llengua de segona, sense valor real fora del folklòric”. “Com la incompletesa, la mala qualitat lingüística incentiva que els usuaris optin per la versió castellana”, afegeix Plataforma per la Llengua, que veu aquesta situació com a fruit del “supremacisme castellà” del nacionalisme espanyol.
L’entitat recorda que el Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), signada per Espanya el 1992 i ratificada el 2001, va expressar en el seu quart report triennal l’any 2015 que els compromisos d’incloure el català en els serveis públics i en els textos i models administratius encara era parcial perquè molts webs només tenien traduïdes les primeres planes de navegació. Segons el Comitè d’Experts, calia millorar en aquest aspecte per complir el compromís de garantir “la presència de totes les llengües regionals o minoritàries als serveis públics estatals”. Vuit anys després d’aquelles observacions del Comitè d’Experts, la situació del català als portals web de l’administració estatal espanyola continua essent tan insatisfactòria com sempre, remarca Plataforma per la Llengua.
Foto: JohnSchnobrich / Unsplash
