“Molta gent parla extremeny i no ho sap”

Entrevista a Nerea Fernández, diputada impulsora de la declaració com a Bé d’Interès cultural de l’extremeny i el portuguès d’Olivença a Extremadura

El Parlament d’Extremadura va aprovar el 15 de novembre passat una resolució històrica que declara Bé d’Interès Cultural (BIC)  la llengua extremenya (una varietat de l’asturlleonès) i el portuguès d’Olivença, conegut com a portuguès rayano. Aquestes dues llengües tenen la mateixa consideració que es va donar fa vint anys a la fala de Xàlima o fala d’Extremadura, una variant del gallec, gràcies a la perseverança, entre d’altres, de la diputada per Unidas por Extremadura a l’Assemblea d’Extremadura Nerea Fernández, que ha explicat al Diari de la llengua com ha anat aquest procés.

Què comporta l’aprovació com a Bé d’Interès Cultural de l’extremeny i del portuguès d’Olivença?

Ser BIC és una protecció, una mesura jurídica. A Extremadura tenim tres llengües vernacles. Hi ha la fala, amb tres varietats: mañegu, lagarteiru i valverdeiru, que és de la zona de Sierra de Gata. Aquestes modalitats es van fer BIC fa més de vint anys, el 2001.

I què ha comportat la declaració com a Bé d’Interès Cultural?

Per exemple, a les biblioteques dels pobles on es parlen es pot accedir a cursos d’aquestes llengües i el fet que es parlin a escola perquè no es perdin. Per a l’extremeny i el portuguès d’Olivença volem exactament el mateix. En el cas de l’extremeny hi ha hagut una diglòssia molt més accentuada. L’extremeny es parlava a tot Extremadura, però com que sempre ens han dit que parlem malament, al final ha quedat bastant relegat a les zones més de muntanya o una mica més aïllades. A més, com que l’extremeny és una llengua de transhumància perquè ve de l’asturlleonès sempre ens han dit que parlem molt malament. 

Ha canviat aquesta concepció?

Quan s’ha començat a investigar ja s’ha vist que no parlem malament el castellà, sinó que parlem una altra llengua.

Com s’ha arribat a la declaració de Bé d’Interès Cultural?

Declarar-les BIC respon a un dictamen del Consell d’Europa, que diu que cal protegir aquestes llengües perquè són una riquesa lingüística i identitat pròpia dels pobles d’Extremadura i volem que no es perdin. Tenint aquest reconeixement, que la Junta ara ha d’executar, podem continuar preservant-les, podem accedir a aquestes llengües de manera molt més pròxima. La Universitat d’Extremadura pot començar a investigar o hauria de començar a investigar i a oferir cursos. Hi ha tres objectius. Un és que els qui les parlen no les continuïn perdent, un altre, que els que les hagin perdut, si volen, puguin accedir-hi i tornar a intentar parlar-la i el tercer, que qui vulgui estudiar-les perquè li agraden les llengües pugui fer-ho.

Ha augmentat moltíssim la consciència lingüística a Extremadura

A l’escola s’ensenyen?

Ara s’ensenyen algunes paraules, algunes que deien que no diguéssim perquè estaven mal dites. A totes les escoles es fa la Setmana d’Extremadura i allà s’ensenyen, però no cal perquè els nens i les nenes ja les saben. El que volem és anomenar-les i dir que això no és un dialecte, que és una llengua i els nens continuïn fent servir aquestes paraules, que no estan malament, sinó que és extremeny. 

Dieu que històricament, s’ha acusat els extremenys de parlar malament. L’extrema dreta encara ho fa per oposar-se a aquesta llei.

Sí i resulta molt curiós perquè hi ha moltíssim material de poesia en extremeny d’abans de la dictadura i dels anys vuitanta. Als anys vint i trenta, moltes de les persones que escrivien en extremeny eren membres de la Falange. Em resulta molt curiós que ara reneguin d’això, que simplement és una riquesa cultural i lingüística. Totes les crítiques que he rebut de gent de fora d’Extremadura diuen que parlo molt malament, que això m’ho estic inventant i que volem fer una independència a Extremadura. No té sentit el que diuen.

A casa vostra parlàveu extremeny?

Jo no soc d’un poble allunyat o perdut a les muntanyes. Soc de Navalmoral de la Mata, que és un poble de pas, molt accessible i a casa meva sempre s’ha palrao. El meu pare és un palrante viu d’extremeny. Tot el vocabulari l’he après a casa, en un poble que és bastant gran, 17.000 persones. Es diu que aquesta llengua només la parlen quatre pagerols de les muntanyes. Si fos així, també hauria de protegir-se, però, a més, no és veritat. Fins i tot a Fregenal de la Sierra, a Badajoz, també es parla.

Quanta gent parla les tres llengües diferents del castellà a Extremadura?

Les xifres varien una mica. El 1995 es va fer un estudi que deia que aquestes llengües les podien parlar unes 200.000 persones, però moltes no sabien que estaven parlant extremeny. De persones que saben que parlen una llengua diferent del castellà, n’hi ha menys de 10.000. Però de persones que tenen aquests trets i pensen que simplement són maneres de parlar, unes 150.000.

És difícil combatre la manca de consciència de la llengua que es parla?

És molt difícil. Una de les coses que també posàvem en la proposta era, precisament, reforçar la consciència lingüística. Per això és important que també es reconeguin les llengües, per posar-los un nom. Això és extremeny, té la seva gramàtica, té un diccionari, té les seves pròpies normes. El que no s’anomena no existeix. Una cosa que a mi em crida molt l’atenció de la crítica de l’extrema dreta és que només ha anat a atacar l’extremeny. Les modalitats de la fala i el portuguès d’Olivença sembla que no existeixen.

Hi ha algun tipus de relació o de col·laboració amb les diferents acadèmies o institucions d’aquestes llengües: l’asturlleonès i el gallec?

La raó per la qual la fala va ser declarada Bé d’Interès Cultural va ser perquè una universitat de Galícia va començar a fer un estudi i va voler reconèixer la fala com a llengua pròpia. Llavors la Junta d’Extremadura va dir: “no: això és nostre”. Fixa’t que han de venir les coses des de fora per adonar-nos del que tenim. Es va fer Bé d’Interès Cultural per dir que aquesta llengua, que ve del galaico-portuguès, és pròpia d’Extremadura. Després va ser la Unesco qui va declarar l’extremeny com a llengua el 2009, i, tot seguit, va incloure l’extremeny i el portuguès d’Olivença com a llengües minoritàries en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries el 2020. I ara, el 2024, ha estat quan ha dit: heu de declarar Bé d’Interès Cultural l’extremeny i el portuguès d’Olivença perquè no es poden deixar morir.

I així ho heu fet.

Jo vaig recollir això, ho vaig presentar a la Comissió de Cultura i va ser aprovat per PP i per PSOE. Vox hi va votar en contra, però es va aprovar. També hi ha molta feina i molta gent al darrere. L’OSCEC, per exemple, que és l’òrgan de seguiment de l’extremeny i de les llengües d’Extremadura, i molts divulgadors i divulgadores que amb les xarxes socials ens han acostat bastant a sentir-les. Amb Astúries no hi ha hagut aquesta relació amb les universitats, però sí que hi ha molta relació amb parlants d’asturlleonès i palrantes d’Extremadura. Es fan bastantes jornades en les quals asturlleonesos càntabres i extremenys s’ajunten i comencen a parlar en les seves modalitats i és una meravella. Crec que això cal continuar fomentant-ho.

Quin paper hi té la universitat?

De moment, de relacions amb la universitat no n’hi ha perquè la Universitat d’Extremadura sempre ha rebutjat les llengües d’Extremadura, però ara un dels punts de la proposta aprovada és que la Universitat d’Extremadura comenci a reconèixer les llengües, a investigar i a cursar-les. Esperem que es posi les piles i comenci  a tenir aquestes relacions amb Astúries, amb Galícia i amb Portugal en el tema lingüístic.

Tota la vida ens han dit que som uns pagerols i uns ignorants fins que ens hem adonat que parlem un extremeny perfecte

Que s’ensenyi a l’escola com a assignatura és impensable?

Crec que falta una mica per a això perquè, a més, cada zona té la seva pròpia variant de l’extremeny. Compartim molts trets, però no està unificat. Per tant, caldria estudiar-ho molt bé amb els lingüistes d’Extremadura i amb la Universitat d’Extremadura per veure com es podria fer. De moment, a moltes escoles, com a Montehermoso, s’està intentant protegir bastant l’extremeny. A Las Hurdes, per exemple, professors, de manera autodidacta, intenten aprendre per continuar fomentant aquestes parles en els alumnes. Però cadascú amb les seves modalitats perquè el que es parla a Montehermoso i el que es parla a Las Hurdes és extremeny, però té diferents vocabularis.

No hi ha un estàndard comú?

No hi ha un estàndard comú. Compartim moltes paraules, però hi ha diverses modalitats. Haurem d’anar veient com implementar-ho. Si fem que cada escola de cada zona ensenyi les seves pròpies variants o fer-lo unificat.

Hi hauria d’haver una acadèmia que ho gestioni?

Això ja és una mica més a llarg termini. A curt termini, hem declarat el BIC, a mitjà termini caldrà anar implementant aquests cursos a les biblioteques dels pobles, que és un motor bastant important i que hi participi la Universitat d’Extremadura. L’OSCEC, que és l’organització que va fent xerrades per tota Extremadura, que va fent els diccionaris, pot anar implementant tot això. Hi ha un recorregut bastant bonic ara mateix a Extremadura amb el tema lingüístic, però tot això necessita temps i ja s’anirà veient com s’organitza i què és el que volen els mateixos palrantes. Jo crec que és un projecte molt interessant, molt maco, que aportarà una gran riquesa i serà una cosa tremendament positiva per a Extremadura.

Ha augmentat la consciència lingüística els últims anys a Extremadura?

Sí, ha augmentat moltíssim. Des de fa dos o tres anys comencem a tenir a la ràdio de Canal Extremadura un programa en què es parla extremeny. A Onda Cero també hi ha una secció setmanal en la qual es parla extremeny. També a Canal Extremadura, diverses hores a la setmana es posen a parlar extremeny amb la gent dels pobles. Ha augmentat bastant gràcies a les xarxes socials, a la televisió, Canal Extremadura, bàsicament, i la gent de l’OSCEC, que són els que més han treballat en aquest procés. A la gent, a més, els agrada molt. Faig moltes xerrades i m’adono que tant per a la gent de la meva edat, que en tinc 33, com els de 50, 60 anys, és un alleujament anar a una xerrada, que et parlin en la llengua que tu sempre has parlat i que et diguin, “no parleu malament, traieu-vos això del cap”. Tota la vida dient-nos pagerols i ignorants, que al final t’ho creus, fins que dius: “no, jo parlo un extremeny perfecte”. És un alleujament i una justícia lingüística. Aquí a Extremadura la proposta ha estat recollida molt positivament per gent de totes les ideologies, inclòs el PP. Si d’aquí a vint anys es parla molt i la gent vol fer la llengua oficial ja veurem què passa.

Això de l’oficialitat costarà més, oi? 

Costarà més, però ara el primer que hem de fer és no deixar morir les llengües i després la gent d’Extremadura haurà de decidir què vol fer.

Per què a l’Estat espanyol hi ha tanta aversió a la diversitat lingüística?

Jo crec que la identitat nacional espanyola ni tan sols existeix en el sentit que jo crec que Espanya és una nació de nacions. Cadascuna tenim la nostra pròpia identitat, la nostra pròpia cultura, les nostres pròpies llengües, les nostres pròpies tradicions i la identitat nacional espanyola simplement s’ha imposat. Això ve també de la dictadura: es va imposar aquest ideari espanyolista. Jo crec que és una identitat nacional tan feble i tan fràgil que se sent amenaçada quan tu tens una altra identitat. Per mi, la meravella que té l’Estat espanyol és, precisament, que és plurinacional, plurilingüístic, amb unes tradicions molt diferents però molt boniques i que es poden complementar perfectament. Crec que ve tot d’aquest identitarisme nacionalista, espanyolista que no entén que ni tan sols hi ha un castellà estandarditzat, cadascú el parlem a la nostra manera i ja està. Jo no sé pronunciar la jota castellana, per exemple, perquè soc d’Extremadura i aquí la jota és aspirada. Crec que tenen una identitat tan petita i tan fràgil que es veuen amenaçats per qualsevol altra protecció que vulguem fer de les nostres llengües i de les nostres identitats també.

Foto de portada: Aníbal Martín