Mobilització per protegir el gal·lès
Centenars de persones demanen accions per revertir la situació delicada de la llengua
Centenars de persones es van manifestar dissabte a la localitat gal·lesa de Caerfyrddin (Camarthen en anglès) per demanar actuacions urgents per preservar la llengua gal·lesa, que està perdent parlants de forma alarmant. Segons les dades del cens del 2021, fetes públiques recentment, només el 17,8% dels gal·lesos sap parlar la llengua del seu país, un percentatge inferior al 19% que reflectia l’Oficina d’Estadístiques Nacional el 2011. Es tracta, a més, de la xifra més baixa des que se’n tenen registres.
La protesta es va fer en una zona on s’ha registrat una de les davallades més importants de la llengua, segons el darrer cens. Els manifestants van demanar una nova llei que reguli l’accés a l’habitatge i freni la pèrdua de presència de la llengua pròpia en zones tradicionalment de parla gal·lesa on s’ha disparat l’oferta de segones residències que compren persones que no parlen l’idioma. També van reclamar una norma per impulsar l’ensenyament en llengua gal·lesa.
El responsable d’Educació i llengua gal·lesa del govern de Gal·les, Glynog Davies, va destacar que “les escoles en llengua gal·lesa són crucials en l’objectiu de tenir un milió de parlants d’aquí al 2050” i va recordar que l’executiu s’ha compromès a crear 23 noves escoles de primària en gal·lès durant els propers deu anys.
La manifestació va comptar amb la presència del cantant en llengua gal·lesa Dafydd Iwan, que va reclamar més suport a les escoles en gal·lès i va fer una crida contra el “desànim”. “Hem de parar atenció a les dades del cens, però no hem de perdre l’esperança. Hi ha signes clars que la mobilització dels darrers seixanta anys ha creat una revolució a Gal·les i és important que ho valorem. La batalla per guanyar les ments i els cors dels gal·lesos, especialment dels joves, continua i en aquesta batalla hi ha la clau de l’esperança, que no s’acabarà mai”, va dir.
Cymdeithas yr Iaith, entitat en defensa de la llengua gal·lesa, va subscriure el missatge contra el desànim de Dafydd Iwan, però va demanar accions urgents. “És l’hora d’actuar. Farem set peticions al govern gal·lès perquè posi en marxa un pla d’emergència que inclogui mesures concretes per revifar la llengua i la comunitat gal·lesa”, va dir Sioned Elin, portaveu de l’entitat. “Si no capgirem la situació ara, segurament no quedarà cap comunitat de parlants de gal·lès a Carmarthenshire quan es faci el proper cens”, va alertar.
