Més de la meitat dels treballadors de comerços d’Andorra s’adrecen als clients en castellà
Plataforma Andorrana per la Llengua es presenta amb un estudi que constata l’ús limitat de l’idioma oficial en l’hostaleria i els grans magatzems
Més de la meitat dels treballadors dels comerços d’Andorra la Vella fan servir el castellà per adreçar-se d’entrada als clients, segons un estudi fet per Plataforma Andorrana per la Llengua, la delegació de Plataforma per la Llengua a Andorra, presidida per l’exministre Marc Vila i Amigó, presentada divendres en un acte al Centre Cultural la Llacuna. L’informe revela també que, un cop iniciada la conversa, si el client respon en català, només la meitat dels treballadors que començaven la conversa en castellà mantenen les respostes en aquesta llengua.
L’estudi, elaborat per la lingüista Carla Piñol, ha analitzat les interaccions en una mostra de 550 establiments d’Andorra la Vella i ha constatat que la llengua d’inici és molt important per determinar en quina llengua es mantindrà la conversa. Les dades indiquen que l’oferta lingüística del comerç condiciona la tria lingüística del client i que aquest associa un determinat tipus d’establiment a l’ús d’una llengua concreta: el sector de l’hostaleria i els grans magatzems s’identifiquen clarament amb l’ús del castellà, i en el cas del sector financer, amb l’ús del català.
En aquest sentit, Marc Vila ha lamentat que la llei del català finalment limités les obligacions legals per iniciar la conversa en català només als serveis sanitaris i socials i al transport públic i ha defensat que caldria obligar a començar les converses en català també als establiments comercials perquè això fomentaria que les converses s’acabessin desenvolupant en català. La llei sí que especifica que “els hotels, els restaurants, els bars, les cafeteries i altres establiments d’hoteleria i restauració han de garantir l’atenció al públic en català”.
La investigació de Carla Piñol també revela que l’ús del català per part dels treballadors varia notablement en funció de l’activitat econòmica dels comerços. En l’hostaleria i en els grans magatzems, gairebé el 40 % dels treballadors trien el castellà per atendre el client mentre que en les botigues aquest percentatge disminueix fins al 25 %. En canvi, el sector financer està molt allunyat de l’oferta lingüística de les altres activitats econòmiques i gairebé el 80 % dels treballadors es dirigeixen als clients en la llengua oficial.
També es detecten diferències en els usos lingüístics en funció de la procedència dels treballadors: els nascuts a Catalunya inicien més les converses en català que no pas els nascuts a Andorra. Mentre que el 84 % dels originaris de Catalunya saluden en català, aquest percentatge és del 69 % en el cas dels andorrans d’origen. En qualsevol cas, gairebé el 100 % de tots dos col·lectius parlen en català si el client els respon en català. Pel que fa al personal nascut fora d’aquests territoris, els percentatges són significativament inferiors: els nascuts a la resta de l’Estat espanyol que s’adrecen en català als clients no arriben al 40 %; entre els portuguesos d’origen, el percentatge és del 30 %, i pel que fa als originaris d’Amèrica Central i del Sud, es dirigeixen en català als clients el 12 %. Més enllà de la salutació, els que, veient la resposta dels clients, continuen en català són el 69 %, el 57 % i el 25 %, respectivament.
L’estudi també relaciona aquestes dades amb el temps de residència al país. El curt temps d’estada de molts treballadors observats no contribueix a un augment de l’ús del català ni a una oferta lingüística satisfactòria, més aviat al contrari. En calcular els índexs d’ús del català d’aquestes persones nascudes fora de l’Estat espanyol i d’Andorra, es detecta, però, una tendència a l’alça favorable al català a mesura que el temps de residència a Andorra augmenta, tant pel que fa a la llengua a l’hora de saludar com la llengua d’adequació al client.
L’estudi també demostra que les obligacions lingüístiques són útils per fer augmentar la presència del català. En el cas de la llengua escrita, l’obligació legal de retolar en català és molt efectiva. Una mica més de tres quartes parts de la mostra observada fan servir el català -en general, de forma exclusiva, però també majoritària- per a la retolació informativa i horària. En molt pocs casos es fan servir altres llengües, de fet. En la retolació identificativa, però, l’anglès hi és prou important i una cinquena part dels establiments inclouen l’anglès al nom (de manera exclusiva o majoritària, al costat d’altres idiomes), en detriment de l’ús del català. En general, als rètols el català hi és, de forma indiscutible, la llengua predominant, i l’ús exclusiu del castellà és pràcticament inexistent.
Foto: Presentació de Plataforma Andorrana per la Llengua / Plataforma per la Llengua
