Macron, a la “reconquesta” de l’hegemonia del francès

França s’inqueta per la pèrdua de pes de la seva llengua oficial a les excolònies

El president de França, Emmanuel Macron, va sorprendre tothom, durant la cimera de l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF) que es va fer el cap de setmana passat a Tunísia en advocar per la “reconquesta” de la llengua francesa. Es tracta d’una paraula controvertida per les reminiscències colonials que conté i perquè Reconquesta és el nom del partit d’extrema dreta francès liderat per Éric Zemmour.

Macron es va afanyar a desvincular-se dels qui fan servir aquesta paraula “amb mala fe”, però la va reivindicar com a “mot d’ambició i del viatge que cal emprendre”. “Cal un projecte de reconquesta” d’una llengua francesa “hospitalària” que es pugui parlar d’una manera “que no sigui necessàriament acadèmica”, però que serveixi per facilitar el comerç, va dir.

Les paraules del president francès arriben en un clima de preocupació de les autoritats del país per la pèrdua d’influència del francès davant l’anglès en tots els camps. La inquietud per la llengua oficial de la República va dur el govern de Macron a intentar aprofitar que França ostentava la presidència de torn de la Unió Europea el primer semestre d’aquest any per fer guanyar pes al francès, unes maniobres que no han mogut ni un mil·límetre la posició hegemònica de l’anglès.

Darrerament, però, han estat les excolònies franceses a l’Àfrica les que han girat l’esquena al francès per abraçar l’anglès. Segons el darrer informe de l’OIF, publicat el 2018, el francès compta amb prop de 300 milions de parlants repartits als cinc continent i les estimacions de població calculen que la població de països francòfons arribarà a 750 milions el 2050. Però, malgrat tot, lamenta Macron, “als països del Magrib es parla menys francès que fa vint o trenta anys”.

I encara en seran menys quan donin fruit els programes de substitució del francès per l’anglès en l’ensenyament en una sèrie de països. Al Marroc, el Ministeri d’Educació s’ha proposat que l’anglès sigui d’aquí al 2027 la llengua d’ensenyament de diverses matèries a l’institut com ho és ara el francès i esdevingui el segon idioma estranger en un termini de dos anys. El pla per reforçar l’anglès a primària i a secundària començarà a aplicar-se l’any vinent.

A Algèria, que té com a llengües oficials l’àrab i l’amazic, aquest curs s’ha començat a ensenyar l’anglès a partir del tercer curs de primària, juntament amb el francès, llengua que el president algerià, Abdelmadjid Tebboune, ha qualificat com a “botí de guerra” en contraposició a l’anglès, que descriu com a “llengua internacional”. Macron, però, no s’immuta i sosté que el francès és “la veritable llengua universal” del continent africà.

El taló d’Aquil·les del francès és que només el 25% dels parlants el tenen com a llengua materna i per al 75% restant és un segon idioma. Això fa que la seva extensió estigui sotmesa a les polítiques lingüístiques, especialment en el camp educatiu, dels països de la Francofonia, que cada cop es decanten més per afavorir l’anglès, que sí que veuen com la llengua franca internacional.