L’ONU renya Espanya pel tractament de les llengües
El relator especial de les Nacions Unides sobre minories critica que els funcionaris de l’Estat no hagin de conèixer els idiomes cooficials
L’informe preliminar de Fernand de Varennes rebutja els càrrecs de rebel·lió als presos polítics catalans
El relator especial de l’ONU sobre minories, Fernand de Varennes, ha criticat l’Estat espanyol pel tractament a les llengües cooficials a l’administració central i en matèria d’educació i li ha retret que es mantinguin els càrrecs de rebel·lió sobre els presos polítics catalans sense que hi hagi hagut violència.
En la declaració sobre la conclusió de la seva visita oficial a l’Estat espanyol, en la qual s’ha reunit amb autoritats espanyoles i de diverses comunitats autònomes, De Varennes expressa la “sensació, particularment en les àrees d’educació, compliment de la llei i el poder judicial en algunes comunitats, que hi ha una desconnexió entre l’estat reclamat dels idiomes cooficials i l’abast del seu ús real i de la implementació de la legislació”. El relator posa com a exemple el fet que “els jutges i els funcionaris encarregats de fer complir la llei, com la policia nacional, no estan subjectes a cap requisit de coneixement d’un idioma cooficial, fins i tot quan exerceixen en una comunitat autònoma”, cosa que “duu a un nombre significatiu de queixes i frustracions en algunes comunitats autònomes, i a desafortunats malentesos i fins i tot a la negació o discriminació en l’accés als serveis públics”.
De Varennes recorda que “disposicions com l’Article 231 de la Llei orgànica del Poder Judicial són un obstacle important per al compliment per part d’Espanya de les seves obligacions internacionals en relació amb l’ús cooficial de les llengües minoritàries, ja que estipula que en els procediments judicials, els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris utilitzaran la llengua castellana, i que les llengües minoritàries cooficials només es permetran si cap de les parts s’hi oposa”. Això -diu el relator- ha fet que “en la majoria dels casos, les autoritats judicials penals, civils i administratives no permetin els procediments en comunitats autònomes en la llengua minoritària cooficial, fins i tot si ho sol·licita una part”. Aquest fet “genera preocupacions pel que fa al compliment de les obligacions internacionals de drets humans que es detallaran en l’informe final”, afegeix.
El relator de l’ONU també remarca que “l’absència de dades empíriques sobre l’impacte dels diferents models educatius que utilitzen mètodes d’ensenyament d’immersió, bilingües o multilingües des de 2010 a tot Espanya és desafortunada i de poca ajuda, i alimenta el sentiment que les autoritats estatals poden no complir plenament amb les seves obligacions sobre els drets de les minories en l’àrea de l’ús de les llengües en l’educació”. Segons el responsable de les Nacions Unides, aquest fet provoca també la “preocupació dels pares d’alumnes no minoritaris que poden ser sotmesos a règims educatius que són perjudicials per als assoliments acadèmics dels seus fills”.
Fernand de Varennes reconeix els “avenços significatius” de l’Estat en matèria de drets humans durant la Transició, però alerta que encara hi ha “llacunes en la realització efectiva d’aquests drets”, especialment dels de les persones amb llengües que no tenen “estatus oficial” que “poden ser particularment difícils d’afirmar, com a Astúries i Navarra”. Pel que fa a la llengua de signes, el relator suggereix “canvis legislatius, i fins i tot el reconeixement constitucional” tant de la llengua de signes espanyola com de la catalana perquè siguin “reconegudes més clarament com idiomes de ple dret”.
L’enviat de l’ONU no s’oblida de la situació dels presos polítics catalans i recorda que “el relator especial de l’ONU sobre llibertat d’opinió i expressió va emetre un comunicat el 6 d’abril de 2018 instant les autoritats espanyoles a abstenir-se de presentar càrrecs penals de rebel·lió contra figures polítiques i manifestants pertanyents a la minoria catalana”. De Varennes remarca que, d’acord amb aquell comunicat, els càrrecs de rebel·lió “per a actes que no involucraven violència o incitació a la violència podien interferir amb els drets de protesta pública i dissensió”.
