L’occità, en perill d’extinció

Només el 7% de la població d’Occitània, Nova Aquitània i l’Aran parlen la llengua d’Oc

La llengua occitana recula a la major part del seu àmbit, segons l’Enquesta sociolingüística 2020 sobre coneixement i ús d’aquest idioma que acaba de publicar l’Oficina Pública de la Llengua Occitana (OPLO) als territoris de Nova Aquitània, Occitània i la Vall d’Aran. L’estudi revela que només un 7% de la població declaren “parlar l’occità sense dificultat o prou bé per tenir una conversa simple”. Es tracta d’un retrocés d’entre 3 a 4 punts respecte de l’enquesta feta fa deu anys que, tal com recorden els autors de l’enquesta, situa l’occità “en greu perill d’extinció”, si s’apliquen els criteris de la Unesco.

L’Enquesta sociolingüística 2020, feta en aquesta edició a 8.000 persones d’un territori de més de 600.000 persones, mostra una gran disparitat de percentatge de parlants d’occità en funció dels territoris, que va des del 2% de llocs molt urbanitzats com l’Alta Garona, la Gironda i l’Herau fins al 22% de territoris poc poblats com la Charanta occitana i el Losera i el 62% de persones que el saben parlar a la Vall d’Aran.

El parlant tipus és un home de més de seixanta anys que viu en un entorn rural i la transmissió de la llengua es fa, sobretot, a través de la família. Segons l’estudi, la transmissió intergeneracional és molt feble, però ha augmentat 9 punts els darrers anys, fet que fa pensar que cada cop hi ha menys “vergonya de parlar patuès [nom despectiu que reben els idiomes dits regionals a França]” i una consideració social més alta de la llengua, segons remarca l’estudi.

Amb prop de 542.000 parlants de més de quinze anys a Nova Aquitània, Occitània i l’Aran, el 92% dels enquestats expressa el desig que es preservi i es desenvolupi l’occità. Un 43% diuen que entenen, encara que sigui poc, la llengua, i el 81% volen que s’ensenyi des de l’educació infantil fins a la secundària. “L’ensenyament és un factor imprescindible de desenvolupament de la llengua occitana, des de l’educació infantil, passant per la secundària i fins a la universitat”, assenyala Charline Claveau, presidenta de l’OPLO, en l’estudi. “Una llengua viva és , sobretot, una llengua que es transmet”, afegeix.

L’occità, però, es parla, bàsicament en l’esfera privada (79%) i es llegeix en la premsa local (66%) amb una alça important a internet i a les xarxes socials.

Els enquestats reclamen que la llengua pròpia surti de l’àmbit privat i estigui present, especialment, a l’escola. Un 87% reclamen, a més, que s’impulsi la cultura en occità en esdeveniments com el teatre, la música i el cinema. El sondeig demostra que la llengua manté més vitalitat als territoris on s’ensenya a l’escola com els Pirineus Atlàntics (12% de parlants), l’Avairon (18%), el Losera (22%) i l’Aran (on l’aranès n’és la llengua vehicular).

El govern francès, però, ha retallat els darrers anys, de forma dràstica, el finançament de l’ensenyament de la llengua occitana, fet que va desfermar mobilitzacions el curs passat. La presidenta del Consell Regional d’Occitània / Pirineus-Mediterrània, Carole Delga, ha denunciat, en una carta al primer ministre, Jean Castex, “l’impacte negatiu” de la reforma de l’educació secundària i el batxillerat pel que fa a l’ensenyament de l’occità i el català. Delga recorda que, segons les dades de l’OPLO i del Rectorat de Tolosa, aquest curs hi ha hagut un descens del nombre de professors del 20%, un percentatge que s’eleva fins al 50% en el cas de l’últim curs del liceu. L’occità i el català -afegeix la presidenta- ni tan sols apareixen com a opcions en els formularis de preinscripció en línia dels liceus.

Per tot plegat, l’OPLO reclama al govern francès un pla de desenvolupament de totes les “llengües regionals” que doti d’un “estatus legal” l’ensenyament d’aquests idiomes, tal com es fa amb les llengües estrangeres.