L’OCB demana un 5% de l’ecotaxa per a la llengua, la cultura i el patrimoni

L’entitat fa 56 propostes als partits per a les eleccions del maig sobre el català i l’avenç de l’autogovern balear

L’Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat destinar un 5% de l’impost de turisme sostenible a pal·liar l’impacte de l’activitat turística sobre la llengua, la cultura i el patrimoni, segons ha anunciat l’entitat en un comunicat.

L’entitat ha elaborat 56 propostes que farà arribar a totes les forces polítiques que concorreran a les eleccions del mes de maig en els tres àmbits en què treballa: la defensa de la llengua catalana, la promoció de la cultura pròpia i l’avenç en l’autogovern de les Illes Balears.

El president de l’OCB, Joan Miralles, ha destacat que, per aconseguir els objectius fixats, s’ha de disposar d’un pressupost que permeti fer polítiques que promoguin l’ús de la llengua catalana, que promocionin la cultura pròpia i mantinguin el patrimoni històric.

En la defensa del català, l’OCB proposa una sèrie de mesures urgents per garantir-ne l’ús social en l’àmbit educatiu, l’administratiu i els mitjans de comunicació.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, l’entitat proposa recuperar el Servei d’Ensenyament del Català, oferir als docents formació continuada amb recursos de tot tipus, garantir el compliment del mínim del 50 % d’ensenyament en català, exigir a la Inspecció Educativa que controli el compliment dels projectes lingüístics dels centres i destinar més recursos humans i materials a programes d’acolliment lingüístic per a alumnes d’incorporació tardana.

En l’àmbit administratiu, l’Obra Cultural Balear proposa un compromís ferm perquè en els actes públics a les Illes Balears o a l’àmbit lingüístic català, les autoritats i els empleats públics que hi hagin d’intervenir per raó del càrrec s’hagin d’expressar en català. També planteja augmentar les partides pressupostàries per a la normalització lingüística dels departaments que se n’ocupen i que  totes les direccions generals, direccions insulars, regidories, organismes dependents, etc., destinin un increment inicial del seu pressupost d’un 0,15 % (que progressivament hauria d’arribar al 0,3%) per compensar els desavantatges de la llengua catalana i garantir el seu funcionament i l’atenció al ciutadà en català.

El nivell de llengua catalana que es demani als funcionaris ha de garantir que la puguin usar amb fluïdesa a la feina, i en tot cas, l’Escola Balear d’Administració Pública (l’EBAP) els ha d’oferir cursos per millorar les seves capacitats. Les institucions públiques han de demanar l’ús del català com a requisit per a totes les subvencions i col·laboracions i incloure una clàusula d’ús del català en els contractes públics. També reclamen dotar l’Oficina de Drets Lingüístics, com a mínim, dels recursos materials i humans prevists en el Decret de creació.

En relació als mitjans de comunicació, l’OCB demana recuperar la finalitat inicial dels mitjans públics com a eina de normalització lingüística i dotar-los de serveis lingüístics amb professionals que garanteixin la qualitat lingüística de les emissions i publicacions. Reclama, a més, apostar per una bona programació infantil i juvenil a la ràdio i a la televisió, garantir la recepció íntegra del canal SX3 i, si cal, assumir-ne els drets d’antena a l’àmbit balear. L’entitat insta a cooperar amb la resta dels territoris del domini lingüístic per disposar d’una plataforma digital compartida amb tots els continguts en català.

Pel que fa a la promoció de la cultura, es proposa destinar la major part dels recursos als creadors illencs en llengua catalana. L’OCB demana també que s’impulsi una Llei de Drets Culturals de les Illes Balears, que vetlli pel dret d’accés a la cultura de tothom i fomentar projectes de mediació cultural, d’inclusió social i d’igualtat d’homes i dones, amb el català com a llengua de trobada. 

En l’àmbit de l’avenç en l’autogovern, l’Obra Cultural Balear reclama que es culmini el procés de transferències de les competències pendents que estan encara en mans de l’Estat com assumir la competència de Justícia, i introduir el català en la gestió administrativa i en la capacitació de jutges i magistrats.

L’entitat defensa un model econòmic “sostenible, tant des del punt de vista social com mediambiental, però també cultural i lingüístic, per no perdre la identitat com a poble”. En aquest sentit, demana que s’estableixi un marc permanent de cooperació amb la resta de territoris del domini lingüístic català per coordinar les polítiques lingüístiques i posar en comú instruments de foment la llengua entre la població, les empreses i els mitjans de comunicació públics i privats de manera conjunta. També planteja “promoure el reconeixement del català com a llengua d’Estat i la seva oficialitat a la Unió Europea per garantir els recursos púbics i les inversions que l’homologuin a la resta de llengües europees del seu pes i li permetin accedir a tots els programes europeus de foment o intercanvi lingüístic”.