L’irlandès, l’escocès i el gal·lès seran presents en la coronació del rei Carles III
La cerimònia, amb la participació de diferents religions es proposa reflectir “la diversitat” del Regne Unit
El gaèlic irlandès, l’escocès i el gal·lès, juntament amb l’anglès, seran utilitzats en l’acte de coronació del rei Carles III d’Anglaterra el dissabte vinent. Es tracta de la primera vegada que es fan servir les llengües de les quatre nacions històriques del Regne Unit: Irlanda del Nord, Escòcia, Gal·les i Anglaterra en una cerimònia d’aquest tipus.
Després de la salutació i la introducció de l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, està previst que es canti una cançó en gal·lès. L’arquebisbe farà un sermó en anglès i, tot seguit es cantarà un himne en irlandès, escocès i gal·lès. Es tracta d’un tema que s’ha cantat en totes les coronacions des del segle XIV, però sempre s’havia fet en anglès.
“La coronació és, sobretot, un acte de fe cristiana, però alhora l’ofici tindrà nous elements que reflectiran la diversitat de la nostra societat contemporània”, ha explicat Welby en relació a la cerimònia multilingüe en què també participaran líders musulmans, hindús, sikhs, budistes i jueus.
Carles ja va fer fa molts anys un gest amb les llengües diferents de l’anglès, en aquest cas amb el gal·lès, quan va aprendre aquesta llengua a la Universitat d’Aberystwyth, abans de ser nomenat príncep de Gal·les el 1969. L’encarregat d’ensenyar-li la llengua va ser el nacionalista gal·lès Edward Millward.
La mare de Carles, Elisabet II, va fer servir l’irlandès en un sopar durant una visita d’Estat a la República d’Irlanda al castell de Dublín.
