L’IGE confirma que el castellà ja es parla més a Galícia que el gallec
L’ús de la llengua pròpia cau de forma notable entre els nens i els joves i la plataforma Queremos Galego fa una crida a la mobilització
El gallec continua perdent pes els darrers anys davant el castellà. Si fa tres anys, el castellà se situava, per primer cop, com l’idioma utilitzat amb més freqüència a Galícia, per davant de la llengua pròpia, segons les dades del Cens del 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), ara és l’Institut Gallec d’Estadística (IGE) qui aporta noves dades que confirmen la davallada de la llengua de la qual fa temps que adverteixen les entitats.
L’últim informe de l’IGE sobre l’ús habitual i inicial del gallec assenyala que la població que declara parlar habitualment “en castellà sempre” puja fins al 29,2%, 5 punts més que el 2018, mentre que els qui diuen que “sempre” parlen gallec cau al 23,99%, una baixada de més de 6 punts. Si es combinen aquestes xifres amb els qui parlen “més castellà que gallec” (23,74%) i “més gallec que castellà” (21,52%), la suma dels que parlen sempre o més en castellà (52,94%) supera la que parla sempre o més en gallec (45,51%), un descens de més de 6 punts respecte de les dades del 2018. L’any 2003, el gallec era clarament la llengua predominant ja que el 61,2% de la població declarava parlar només gallec o més gallec.
El més preocupant d’aquesta enquesta i d’estudis precedents és que l’ús del gallec baixa de forma notable en les franges d’edat més joves. Entre els joves de 15 a 29 anys parla sempre o majoritàriament gallec en la seva vida quotidiana un 28%, un percentatge que baixa fins al 16% entre els nens de 5 a 14 anys. El gallec, en canvi, és la llengua majoritària entre la població de 50 a 64 anys i els més grans de 65 anys.
La davallada en l’ús de la llengua es produeix tot i l’ampli percentatge de persones que entenen la llengua (93,4%). El percentatge, però, ha baixat 2 punts en cinc anys, com també ha caigut el percentatge de la població que declara saber parlar gallec “molt” o “bastant”, que ara és del 83,4%, més de 4 punts menys que en l’enquesta anterior. També s’ha invertit la tendència positiva fins ara pel que fa a la capacitat d’escriure en gallec. Per primer cop, aquesta destresa cau i s’ha passat del 62,14% de fa cinc anys al 61% actual.
El secretari general de Llengua de la Xunta de Galícia, Valentín García, ha valorat de forma positiva els resultats de l’enquesta i ha posat en valor que el gallec continua sent la llengua “cooficial” de l’Estat espanyol amb més proporció de parlants dins del seu territori i ha destacat que només el 29,2% dels gallecs manifesten parlar únicament castellà. García ha fet aquestes declaracions durant la presentació de les novetats del portal Neofalantes.gal, una plataforma feta en col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, per analitzar el procés d’incorporació de l’ús del gallec per part de les persones que no no el tenen com a primera llengua.
La Mesa pola Normalización Lingüística, però, no comparteix l’optimisme oficial i ha manifestat, en una piulada a la xarxa X, que les dades de l’IGE són “la conseqüència lògica de l’exclusió del gallec en tots els àmbits” i ha demanat al govern que “garanteixi la presència i disponibilitat del gallec en tot i per a tot”. La plataforma d’entitats en defensa del gallec Queremos Galego ha assenyalat “l’exclusió del gallec en tots els àmbits i l’agressivitat de PP contra el gallec” com la causa de la reculada de la llengua i ha anunciat que prepara “accions” per als propers dies”. “Prenguem la iniciativa, mobilitzem-nos pel gallec i pel seu futur”, ha afegit.
Foto: Presentació de les novetats del portal Neofalantes.gal / Xunta de Galícia
