L’IEC alerta del caràcter “artificiós” i “redundant” del llenguatge inclusiu

La Secció Filològica avisa que el femení genèric “no s’ajusta a la gramàtica catalana” i desautoritza l’ús del morfema ‘i’ per referir-se a les persones no-binàries

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’ha pronunciat, després d’anys de pressió perquè ho fes, sobre el llenguatge inclusiu. Ho va fer en un document aprovat per la Secció Filològica en la reunió plenària del 20 d’octubre passat que ha avançat Vilaweb i que el Diari de la llengua ha localitzat en un apartat poc accessible al públic del seu web, un fet sorprenent atès el debat que ha generat i genera la qüestió del llenguatge inclusiu.

En el document, l’IEC defensa que la normativa del català no va en contra de la inclusió de les dones i recorda la diferència entre gènere gramatical i sexe. També alerta contra els discursos que carreguen al llenguatge normatiu la responsabilitat de la desigualtat entre homes i dones. “Les conquestes socials en el terreny de la igualtat dels sexes han fet evolucionar la llengua. El camí invers, en canvi, és més aviat incert”, assenyala la institució.

Els acadèmics remarquen que “l’ús del gènere no marcat com a genèric és plenament normatiu i no implica cap voluntat d’ocultar la presència de dones en un determinat col·lectiu”. Tot i això, l’IEC és conscient que “en l’actualitat hi ha usuaris de la llengua i fins i tot institucions que, guiats per una voluntat encomiable de reflectir en l’ús lingüístic la igualtat dels sexes, apliquen recursos estilístics dirigits a subratllar la presència d’homes i dones en determinats col·lectius” que fan servir “estratègies estilístiques que, en general, es poden emprar sense transgredir la normativa lingüística”.

La Secció Filològica posa com a exemples les formes dobles i els mots col·lectius (per exemple, professorat en lloc de professors), però adverteix que l’ús dels desdoblaments “poden fer el text excessivament redundant”. Pel que fa a les paraules col·lectives, recorda que “un col·lectiu no pot substituir la suma de persones individuals en tots els casos i posa com a exemple la frase: Sortiran de l’escola acompanyats pel professorat o El teu fill i la teva neboda han estat bon alumnat meu. L’IEC alerta també contra l’ús de “formes artificioses o a sintagmes que poden aportar un significat diferent del pretès com en el cas de persona treballadora”, atès que, “com a adjectiu, treballador–treballadora vol dir ‘que és afectat a treballar’”.

En relació al genèric femení que fan servir molts col·lectius, entitats, partits polítics i organitzacions, si més no al principi dels seus discursos, la Secció Filològica és taxativa: “no s’ajusta a la gramàtica catalana i pot generar expressions equívoques i confuses”. També va contra la normativa l’ús del morfema i per referir-se a persones no-binàries, ja que “és un recurs que contravé les normes internes del català”.

La Secció Filològica remarca que el document aprovat en la reunió plenària del 20 d’octubre “no inclou cap modificació normativa” i “tan sols pretén recordar quins són els recursos que la normativa de la llengua catalana sanciona com a adequats per a l’expressió del gènere gramatical i que han estat recollits en els textos normatius (Diccionari de la Llengua Catalana, Gramàtica de la Llengua Catalana, Ortografia Catalana)”. L’IEC assenyala que els recursos de l’anomenat llenguatge inclusiu “són acceptables sempre que s’utilitzin adequadament i no creïn problemes d’ambigüitat, fluïdesa o complexitat” i avisa que aquestes “tries individuals o corporatives” “ni s’haurien de prohibir ni s’haurien de fer obligatòries”.

Foto: Presentació de l’Observatori de la Qualitat Lingüística a l’IEC el 8 d’octubre del 2021 / IEC