L’hora dels youtubers en català

Un estudi veu una oportunitat per als continguts en la llengua pròpia per a joves

El debat sobre l’escassetat de continguts en català a Youtube per a adolescents i joves és cada cop més present entre lingüistes, administracions i entitats. De fet, els darrers temps hi ha hagut moviments significatius per mirar de construir un ecosistema audiovisual en la llengua pròpia.

Fa un mes va aterrar al ciberespai el Canal Malaia, un canal de Youtube que aplega diversos creadors i que té com a objectiu amplia l’oferta de continguts en català i ajudar els algoritmes de la plataforma de vídeos a donar més visibilitat a la llengua pròpia. Poc més d’un any abans neixia Valentúbers, un portal de youtubers valencians amb objectius similars i semblants també als de la ja més veterana Youtubers.cat.

A aquestes iniciatives s’hi ha sumat ara l’estudi del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC) Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua sobre l’ús del català en continguts de Youtube i Instagram adreçats al públic juvenil elaborat per Marina Massaguer Comes, Avel·lí Flors-Mas i F. Xavier Vila, finançat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que tot i constatar la situació precària del català en aquest àmbit, veu una oportunitat per que s’hi guanyi un lloc en el mercat audiovisual.

L’estudi fa un diagnòstic força precís de la situació de la llengua a Youtube i Instagram, les plataformes preferides dels joves. El català està atrapat en “un cercle viciós”: D’una banda, els adolescents i joves consumeixen continguts molt majoritàriament en castellà i, de l’altra,els youtubers i instagramers catalans solen generar els continguts dels seus canals principalment en castellà. El resultat: un gran desequilibri en l’oferta i un reforç de l’hàbit dels usuaris a consumir aquests continguts en castellà, fins al punt que s’instal·la en l’imaginari que hi ha continguts que només es poden fer en aquesta llengua.

Els números de l’estudi del CUSC parlen per si sols. En nombre total de visualitzacions, els vídeos en castellà dels youtubers més seguits (més de 690 milions) multipliquen per 400 els fets en català (1,7 milions), mentre que el de subscriptors de canals ho fan per 160 (5 milions contra 31.000).

Aquestes xifres determinen la tria lingüística de molts youtubers catalans, que s’estimen més fer vídeos en castellà i arribar a una audiència potencial que inclou Espanya i l’Amèrica hispanoparlant. Guanyar-se la vida amb les visualitzacions de Youtube només és a l’abast de youtubers que tinguin desenes de milers de subscriptors, fita gairebé impossible per als qui s’adrecen al mercat catalanoparlant. L’altra via, utilitzada per Instagram, és la dels patrocinis externs, que és la que fan servir molts influenciadors. També en aquest cas el fet d’arribar a un públic molt ampli juga un paper clau. La visibilitat a les xarxes pot ser, a més, un factor que propiciï futures col·laboracions en altres mitjans.

A banda del desavantatge econòmic, els autors de l’estudi n’han identificat uns quants més, que impedeixen que el català s’enlairi a Youtube i Instagram: la poca oferta en català de continguts amb molta demanda com els videojocs, la moda i estil de vida i especialitzacions com la cuina i el bricolatge i les connotacions polítiques que s’atribueixen al català, especialment des d’Espanya, fet que fa optar alguns creadors catalans per no utilitzar la seva llengua.

Però no tot està perdut. L’estudi remarca que darrerament ha sorgit un petit nombre de joves que fan continguts en català i tenen un èxit notable en termes relatius, tal com indiquen les xifres de visites i seguidors. Els investigadors han identificat una demanda de més continguts audiovisuals en català més atractius per al públic perquè es tracta de productes més propers i perquè, en molts casos, comparteixen un mateix imaginari, com el que van crear alguns personatges i programes del Club Súper 3.

De fet, el mercat en castellà s’està saturant de forma progressiva i una bona via per diferenciar-se seria fer continguts en català i de proximitat. En el millor dels casos, aquests nous microinfluenciadors en català podrien cridar l’atenció de les marques i treure rendiment econòmic de la seva activitat.

Trencar el cercle viciós, però, no és fàcil i els creadors necessiten una empenta. Els autors de l’estudi han fet diverses propostes, la més ambiciosa de les quals és recuperar el canal juvenil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i orientar-lo a les xarxes amb una estratègia sòlida per competir amb els continguts en altres llengües. Adolescents iCat -diuen- pot ser un bon punt de referència inicial.

Paral·lelament, s’haurien de prendre altres mesures com negociar amb Google (propietari de Youtube) perquè permeti visibilitzar el català a la plataforma, que no permet cercar contingut per idioma, buscar un sistema de remuneració de continguts en català que no requereixi quantitats monstruoses de visualitzacions i que doni preferència a temes del quals hi ha molt poca oferta o gens i facilitar el contacte entre els microinfluenciadors i les empreses.

Les administracions i altres actors amb capacitat per revertir la situació precària del català en l’àmbit estratègic de l’audiovisual per a adolescents i joves ja tenen un bon marc teòric per començar a treballar. Ja no hi ha excuses per no posar-s’hi.