Les universitats s’arremanguen pel català

Els centres d’educació superior engeguen plans per augmentar la presència de la llengua

Els estudiants són més conscients dels seus drets lingüístics i creix el nombre de queixes

Fa uns anys, un dels grans objectius de les universitats era la internacionalització: atraure estudiants i professors de l’estranger i posar-los totes les facilitats del món, especialment en matèria de llengua. Els rectors competien entre ells per veure qui oferia més títols en anglès.

Una de les conseqüències d’aquelles polítiques ha estat el progressiu bandejament del català com a llengua de docència en favor de l’anglès, però també del castellà, idioma utilitzat per atraure estudiants de països llatinoamericans, sobretot de màster,

Paral·lelament, l’escena de l’alumne que aixeca el braç per demanar al professor si pot fer la classe en castellà o la del docent que ofereix aquesta possibilitat als estudiants quan creu que no l’entendran s’ha estès fins que molts estudiants i alguns professors catalanoparlants han alçat la veu per dir prou,

Davant aquesta situació, les dotze universitats catalanes es van comprometre a garantir el respecte a la llengua que consta a les assignatures que cursen els universitaris i el Departament de Recerca i Universitats va presentar el juny passat el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca que, entre altres coses, preveu  “garantir que el català sigui la llengua d’ús majoritari en els graus amb fons públics, amb l’objectiu de tendir fins a l’any 2025 cap a un 80% d’assignatures impartides en llengua catalana”.

L’objectiu és molt ambiciós, segurament difícilment realitzable per a algunes universitats en el termini previst, però, sigui com sigui, els equips de política lingüística dels centres s’han posat a treballar. Així es desprèn de les intervencions de representants de quatre universitats públiques catalanes en la Taula rodona “Compromís de la docència universitària amb la llengua catalana: on érem, on som i cap a on anem?” que s’ha fet aquest divendres al campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en el marc de la Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, organitzada per la UPF amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) titulada “Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats”.

En l’acte, els responsables de política lingüística de la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han admès la fragilitat de la situació del català en l’educació superior, però han exposat també les mesures que estan prenent per capgirar la situació.

Les quatre universitats representades en la taula rodona han engegat mesures per millorar la presència del català als campus com ara posar en marxa bústies de queixes per als estudiants quan se’ls vulneren els drets lingüístics, treballar en l’acreditació de suficiència lingüística dels professors i dur a terme campanyes de sensibilització per garantir la transparència i la seguretat lingüística.

Els responsables de política lingüística de les universitats coincideixen a assenyalar la importància del Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca a l’hora d’elaborar el seus plans lingüístics i de coordinar els esforços de totes les universitats, però adverteixen de la incertesa que ha provocat la sortida de Junts del govern català i el consegüent “buit de lideratge polític”, en paraules d’Imma Ribas, vicerectora de Qualitat i Política Lingüística de la UPC, en l’aplicació d’aquest pla després de la marxa de Xavier Quinquillà.

Els representants de les universitats també estan d’acord a admetre que les dades sobre la llengua d’impartició de les classes, que oscil·len del poc més del 50% de català de la UPF al gairebé 80% de la URV en els graus, uns percentatges que cauen dràsticament en els màsters, sovint no es corresponen amb la realitat de les aules. “Les queixes lingüístiques són només la punta de l’iceberg. El canvi de llengua [respecte de la que anuncia el pla docent] és molt més habitual”, explica José Antonio Moreno, comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la URV. Moreno cita com a raons adduïdes pels professors per canviar la llengua “facilitar l’adaptació, el seguiment de les classes” i, fins i tot, “l’educació i el sentit comú”. Sovint -afegeix Moreno- el canvi de llengua ·”no s’interpreta com a problema sinó com a normalitat”. “Hi ha professors que volen mantenir la classe en català i no saben com fer-ho, demanen eines”.

Mentrestant, la consciència lingüística dels estudiants augmenta a tots els territoris de parla catalana. Segons les darreres dades de la campanya “La universitat en català”, impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), durant aquest primer curs, s’han registrat 333 queixes per discriminacions lingüístiques. D’aquestes, 174 han estat per canvis de llengua d’una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (el 52,3 % del total), 81 per la manca d’oferta d’assignatures en català (el 24,3 %) i 78 per la vulneració d’altres drets lingüístics (el 23,4 %).