Les universitats alerten del risc de “regressió” del valencià amb la llei de “llibertat educativa”
La Xarxa Vives se suma a l’allau de crítiques que ha rebut la proposició de llei del govern de PP i Vox
La Xarxa Vives d’Universitats, que aplega 22 institucions de tot el domini lingüístic català, ha alertat del risc que la proposició de llei de “llibertat educativa” de PP i Vox al País Valencià trenqui “el consens conformat per la societat valenciana fa més de quaranta anys al voltant de la Llei d’ús i ensenyament del valencià” que “ha permès fer passos significatius, encara que no definitius, cap a la consecució de l’imperatiu legal del coneixement i ús igualitari, sense discriminacions, de les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana”.
En un comunicat de la Comissió Permanent de la Xarxa Vives en el qual no participen la Universitat Abat Oliba CEU i la Universitat CEU Cardenal Herrera, les universitats avisen que “quan la decisió reguladora dels poders públics, encara que legítima, pot afectar (regressivament) drets que ja han assolit un consens bàsic en una societat democràtica, com ara els drets socials o la protecció de la diversitat lingüística, cal buscar un gran acord social i polític, cosa que és exigible en matèria cultural i lingüística”. La xarxa assenyala que “si les decisions reguladores poden afectar aquell consens assolit, caldria abans un procés de reflexió i participació que fes que l’acció normativa estigués justificada per una raó d’interès general, perquè fos la més adequada per a garantir la protecció d’aquella diversitat lingüística i de la igualtat de les llengües oficials”. “S’evitaria, així, qualsevol fractura social entre els territoris i els grups de parlants de diverses llengües”, afegeix el comunicat.
La Xarxa considera que les universitats “han de participar en aquest procés, des de la base del coneixement científic, com a agents que contribueixen a la cohesió de la societat i a la transmissió dels valors i els principis democràtics entre els agents polítics, socials i institucionals” ateses les funcions que tenen en “l’estudi i la promoció de les llengües oficials a través de la formació, la investigació, la transferència, l’intercanvi del coneixement i la cultura”.
Les universitats remarquen que els poders públics han d’adoptar “accions normatives que, de manera efectiva i real, asseguren la presència i l’ús social equilibrat de cada una de les llengües oficials i, en particular, de la llengua minoritzada, el valencià, en tots els nivells educatius”. També recorden els compromisos contrets per l’Estat espanyol com a estat que ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom) i dels principis i orientacions del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.
El pla de l’executiu de dreta i extrema dreta de Carlos Mazón ha rebut una forta oposició de mestres, sindicats, famílies, entitats i institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’organisme que dicta la normativa lingüística al País Valencià segons l’Estatut d’Autonomia, que ha denunciat que el text “en lloc de promoure el valencià, afavorix el castellà” especialment en “les comarques castellanoparlants, en les quals els alumnes es veuen impedits d’accedir a un coneixement suficient del valencià”.
Foto: El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, en un acte de la Generalitat el 29 de maig passat / Conselleria d’Educació
